Cal tenir cura del Pirineu  i de tota la Catalunya rural, doncs darrerament  el concepte de Catalunya ciutat es va fent més real. De fet questa setmana he llegit  dues notícies contradictòries, una de dolenta i una de bona. La dolenta a la premsa gironina  i la bona a la pirinenca. La notícia de Girona és sobre un ramader  jove  de Vilabertran que no pot vendre tota la llet que produeix  –500 litres al dia– degut a la desaparició de les quotes lleteres en l’àmbit europeu. Està clar que els petits ramaders estan destinats a desaparèixer, i jo em pregunto pel futur dels petits ramaders que encara subsisteixen  en els nostres pobles del Pirineu. Podrà la Cooperativa del Cadí mantenir aquests socis de poca producció lletera?, o també hauran de tancar el negoci familiar i sacrificar les vaques? És una pena, ja que durant cent anys a totes les cases de pagès dels nostres pobles es cobrava la llet, molt o poc, però era un sou segur que entrava cada mes a les massa sovint migrades economies dels nostres pobles. Això ara s’està acabant.
L’altra notícia m’ha obert un bri d’esperança. Tres Escoles de l’Alt Urgell  i una del Pallars incorporaran el curs vinent infants de zero a tres anys. A Alàs, Tuixent , Coll de Nargó i a Torre de Cabdellla s’incrementarà la ràtio de mainada en els seus centres escolars. És una molt bona notícia per evitar el tancament d’escoles de pobles petits, donant un servei a les famílies que tenen nens petits i que els pares treballen. Està demostrat que a la dècada dels anys seixanta del segle passat es van tancar moltes escoles al Pirineu, i a la darrera es van tancar els pobles a mesura que es va anar morint la gent gran que s’hi va quedar. Molta gent va marxar i els nostres poblets es van convertir en pobles quasi morts entre setmana, una mica reviscolats els caps de setmana i amb més vida a l’estiu, doncs s’han transformat en llocs de segones residències. Queda clar el concepte geogràfic de Catalunya ciutat i el Pirineu, el jardí per passejar els ciutadans de les ciutats grans. I la gent que viu als pobles, bàsicament dedicada al turisme, espera en candeletes els caps de setmana i les vacances per tenir feina. Tornant a l’escola, cal fer-ho bé i organitzar un servei de guarderia adequat a les necessitats de cada centre. De moment és una mesura pilot  i serà cada escola qui en coordinarà la direcció pedagògica i l’ajuntament es farà carreg de la part econòmica. Benvinguda mesura! Estic segura que al darrera d’aquesta iniciativa hi ha la mà de Rosa Amorós, la delegada del Govern per l’Alt Pirineu i Aran. Rosa Amorós, psicopedagoga i mestra, és una dona que no li fa por arremangar-se i dedicar la seves capacitats com a mestra, com a dona i com a pirinenca per dignificar la vida de la gent del territori. Vaig tenir ocasió de conèixer-la quan era la delegada pel nostre territori de l’Institut Català de la Dona en la legislatura del Govern Tripartit.
 Desitjo molta sort a aquesta prova pilot perquè ajudi a dignificar la vida dels nostres pobles.
Historiadora