PUBLICITAT

Compte no esdevingui morós per Nadal

Els catedràtics en economia asseguren que la part més important del creixement econòmic d’un país es troba en el consum dels seus habitants. Ara bé, ha de ser un consum prudent. Els Estats han d’incentivar el consum per reactivar l’economia, però, a Europa ha baixat la renda disponible de les llars per culpa de les caigudes de salaris, de la desocupació i de les pujades d’impostos. Aquests factors negatius han incidit especialment sobre els estrats de població de menors ingressos, minvant la seva capacitat de despesa.

Durant les festes de Nadal es desferma un consumisme galopant que provoca una febre de compres. Els ciutadans es dediquen a gastar els seus diners en regals per a la família i en autoregals. Com els diners disponibles en els comptes bancaris s’acaba, el consumidor ha de buscar finançament a curt termini per sufragar les seves despeses nadalenques. Hi ha diferents línies de crèdit per finançar-se durant les festes de Nadal, des dels crèdits del banc habitual, les propostes de les plataformes financeres o les targetes de crèdit; però aquestes possibilitats d’aconseguir diners ràpids no estan exemptes de riscos ni que el prestatari hagi de liquidar al banc alts interessos.

La primera alternativa per aconseguir finançament a què acudeixen els particulars, per la seva major rapidesa d’obtenció, procedeix de les línies de crèdit habilitades des de les targetes de crèdit que se solen portar a la cartera. Amb elles, es poden obtenir fins a 3.000 euros, sense haver de fer cap gestió i podent-ho retirar des dels caixers automàtics; fins i tot quan el consumidor es troba en altres països. El període de devolució és més flexible: des d’un mes si s’opta per un pagament únic de tot el saldo a final de mes o al mes següent. Els diners utilitzat al llarg d’un mes el paga el consumidor íntegrament al final del mateix, i es carrega en el compte corrent associat a aquest moment o en el mes següent. En aquesta modalitat la major part de les entitats emissores no cobren interessos. També es pot optar per ajornar el reemborsament del préstec, amb llibertat per escollir els terminis de reintegrament; en aquesta modalitat hi ha moltes variants i en gairebé totes elles el prestatari haurà de pagar elevats interessos. Es pot pagar mensualment un percentatge sobre els diners que hagi utilitzat o bé una quantitat fixa.

El tipus d’interès de les targetes de crèdit sol ser fix, si bé les entitats poden reservar-se en el contracte la possibilitat de canviar-lo. Cal tenir en compte que, en moltes ocasions, el tipus d’interès de les targetes de crèdit s’expressa en termes mensuals i no anuals, a diferència del que passa, per exemple, en el cas dels préstecs. Per exemple, si li diuen que li cobren un tipus d’interès insignificant de l’1,5% nominal mensual, en realitat li estan cobrant al prestatari un tipus d’interès nominal anual del 18% (1,5 x 12 = 18).

Per poder comparar diferents alternatives de finançament, és important conèixer la TAE (Taxa Anual Equivalent). La TAE és un indicador que en forma de tant per cent anual revela el cost o rendiment efectiu d’un producte, ja que inclou, a més dels interessos, les despeses i comissions bancàries. Per això, la TAE facilita la comparació entre les diferents targetes de crèdit. La TAE que es paga per l’ajornament de les targetes sol ser bastant alt, superant sovint el 20%.

Normalment la part que el client va tornant se sumarà novament a l’import no disposat del seu límit, incrementant la seva disponible. Per això es diuen targetes revolvents o revolving. Si el client del banc es retarda en els pagaments diaris o en la devolució de la quantitat del crèdit que ha utilitzat, automàticament es convertirà en morós i com penalització haurà d’abonar a l’entitat els anomenats interessos de demora, el tipus sol ser molt superior al dels interessos ordinaris. La forma de calcular els interessos de demora sol en el contracte. A més, les entitats bancàries solen cobrar una comissió per reclamació de quotes impagades, l’import també estarà recollit en el contracte.

Per tant, el consumidor ha d’evitar endeutar-se en excés i tenir problemes amb el finançament de les seves compres, de manera que la clau està en usar bé les seves targetes de crèdit. Uns consells bàsics per no convertir-se en morós fortuït són: evitar acumular moltes targetes; guardar tots els justificants de les operacions de compres en comerços; acordar l’enviament d’un SMS al seu mòbil cada vegada que fa servir la targeta de crèdit; revisar el llistat que cada mes es genera de tots els moviments que s’han dut a terme amb la targeta i no endeutar-se per sobre del 30 per cent dels seus ingressos bruts mensuals.

Com a alternativa al crèdit derivat de les targetes, els bancs incorporen a la seva oferta de finançament un seguit de préstecs que es caracteritzen per l’agilitat en el procés de concessió. Les entitats proporcionen fins a 3.000 euros, amb un tipus d’interès no molt homogeni, que es mou en una franja que va del 8% al 20% TAE. L’avantatge és que s’amplia el període de devolució del préstec, respecte a les anteriors propostes: fins a cinc anys com a termini màxim. Els requeriments per accedir a aquests productes són menors i, en molts casos, n’hi ha prou amb una major vinculació del client. Així mateix, en molts bancs, per agilitzar més l’operació, es pot sol·licitar el préstec des d’Internet, a qualsevol hora del dia, i retirar l’efectiu des dels caixers automàtics, fins des del lloc de vacances.

En els últims anys han sorgit nombroses plataformes parabancàries a Internet que ofereixen minipréstecs ràpids. Molts consumidors que no tenen més temps per aconseguir aquesta punta de liquiditat per cobrir les seves despeses nadalenques, no tindran més remei que acudir a una de les plataformes financeres que concedeixen minicrèdits en línia.

L’avantatge d’aquesta alternativa és que la sol·licitud de crèdit serà tractada a l’instant i, en no més de dos dies, el prestatari tindrà l’import en el seu compte corrent, sense altres tràmits administratius i, fins i tot, sense la necessitat d’aportar una nòmina o altres justificacions. No obstant això, comptaran amb dos greus inconvenients: d’una banda, la seva devolució serà molt exigent, al voltant d’un o dos mesos com a màxim; i, d’altra, els alts interessos que hauran d’afrontar per la seva petita crèdit i que se situen per sobre del 25% TAE. En cas de retard en el reintegrament del préstec, els interessos moratoris i penalitzacions que apliquen aquestes empreses són lleonins.

Una altra opció és l’avançament de la nòmina, quan el ciutadà no desitja incrementar el seu nivell d’endeutament derivat per les despeses de les festes nadalenques, disposa d’aquesta opció més satisfactòria, però que requerirà de la domiciliació de la seva nòmina i pot ser que fins del pagament dels seus rebuts de consums domèstics. Com a conseqüència d’aquesta estratègia comercial, estaran en condicions de demanar l’avançament d’una o diverses nòmines, en funció de cada oferta bancària, fins a un màxim de tres mensualitats, al voltant de 6.000 euros.

L’avantatge d’aquest model de finançament és que la seva demandant no haurà d’abonar cap interès, ni tan sols altres despeses per la seva formalització. Però, haurà d’amortitzar l’operació en un espai més breu de temps, que en cap cas excedirà dels 12 mesos. Tot això serà a través d’una operació bancària que estarà també exempta de qualsevol classe de comissions i que és impulsada des de les principals entitats financeres, sobretot per mitjà dels seus comptes nòmina.

Amb tot, en qualsevol d’aquestes modalitats de finançament de les despeses nadalencs, si el prestatari no pot reintegrar el préstec, o atendre els pagaments periòdics, es convertirà en deutor morós i haurà d’abonar a l’entitat bancària uns elevats interessos de demora i comissions per reclamació de quotes impagades. Així mateix, el seu nom serà inclòs en els registres de morosos. A més, si la situació d’impagament es perllonga i el morós no fa front als deutes, l’entitat de crèdit intentarà recuperar els diners seguint el procediment de reclamació judicial que estableix l’ordenament jurídic per a aquests casos. I atès que, en tots els crèdits personals, el consumidor respon amb totes les seves propietats i ingressos presents i futurs, el banc sol·licitarà l’embargament dels seus béns i posterior execució.

Pere Brachfield, director de Brachfield & Morosólogos Asociados, BCN

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT