El Govern aposta per buscar solucions centristes, equilibrades i ponderades per tal de posar fi a la problemàtica de l’habitatge a Andorra. El cap de Govern, Xavier Espot, va reiterar divendres durant el dinar a la casa de colònies AINA la predisposició de l’Executiu a l’hora de recollir «el sentir» de totes les associacions del país implicades en l’habitatge, de les quals «extraurem allò que considerem que s’adapta al nostre punt d’equilibri». 

Així mateix, va manifestar la importància de dissenyar estratègies que s’allarguin en el temps abans que executar-ne a curt termini i que puguin portar conseqüències associades com ara dificultats en la capacitat de subministrament elèctric o la gestió de residus en cas d’un creixement desorbitat. «Si per resoldre el problema de l’habitatge a curt termini hem de destrossar el país, potser tampoc és la solució», va indicar.

Des del Govern s’és partidari de continuar fomentant el creixement del país sempre que sigui en clau sostenible. En aquest sentit, i responent novament a les declaracions dels membres de l’Associació de Propietaris de Terres Andorranes (APTA), va posar en relleu que «no podem canviar d’un dia per l’altre el nostre model econòmic i social».

Això tampoc vol dir que es descarti l’opció de fomentar més el treball fronterer, ja que «és legítim que hi hagi gent que, per diversos motius, decideixi anar a viure a la Seu», va indicar. «La persona ha de poder triar, que triï la Seu és bo perquè la nostra capacitat no és il·limitada, però també ha de tenir la possibilitat de viure a Andorra», va declarar, tot reconeixent les dificultats actuals per residir al Principat i també «a la zona fronterera».

Malgrat els avenços implementats en aquesta matèria, el cap de Govern va assenyalar que «queda molt per fer», ja que «és la problemàtica social més important a la qual hem de fer front». És per això, va afegir, que «hem d’estar mobilitzats a intensificar els esforços» en aquest sentit. De fet, l’habitatge continuarà sent un dels pilars bàsics d’aquí a final de legislatura. Així mateix, va recordar que hi ha competències que concerneixen els comuns, per la qual cosa «volem fer un treball transversal i de consens amb ells per impulsar els processos de decisió que ja s’han adoptat en algunes parròquies».