El passat curs escolar, el 2016-2017, es van notificar 14 casos d’assetjament escolar. La xifra és molt superior a la del curs anterior, tot i que des d’Educació es puntualitza que els casos no han de perquè haver augmentat, sinó que ara hi ha més estudiants que ho denuncien i professorat que ho detecta. També hi pot haver molts més casos, però que no s’han constatat.

La xacra de l’assetjament a l’escola, el bullying, no és nou. Als centres educatius sempre hi hagut el noi o noia popular que se’n riu d’aquell company o companya que no va vestit de marca o és poc sociable, quan no l’insulten directament pel seu físic. Per a un assetjador/a, qualsevol característica és motiu de burla: massa alt, massa baix; massa prim, massa gras, etcètera.

Ja no s’hi val dir que són coses de canalla –alguns ja no són tan criatures–, que cal tornar-s’hi o ignorar-ho. Cal actuar. En primer lloc, perquè no passi. Quins valors, quina educació, quina moral té un nen/a que s’atreveix a agredir a un company/a? I quina poca autoestima –o molta maldat– tenen tots aquells que els fan de claca? Perquè no oblidem que si un assetja és perquè se sent amb legitimitat, amb suport dels que li riuen les gràcies o callen. No dir res també és col·laborar amb qui agredeix.

Al sistema educatiu de Finlàndia s’aplica el Mètode Kiva, que ha impressionat tot Europa gràcies a la seva eficàcia per prevenir l’assetjament escolar. El mètode es basa en què els espectadors diguin no i rebutgin qualsevol actitud de matonisme que detectin.

És important actuar quan es detecta un cas, erradicar i oferir atenció psicològica a la víctima. Però més necessari és evitar que s’arribi a aquesta situació. Educació, educació i més educació.