En moltes ocasions s’ha tracta de la problemàtica de l’habitatge a Andorra i especialment de les dificultats per trobar un lloguer assequible d’un pis en condicions. La situació és bastant desesperant en casos que cada vegada són menys excepcionals per convertir-se en una actitud d’abús i prepotència per part d’alguns propietaris que únicament busquen el benefici ràpid i fàcil sense complir amb les responsabilitats com a arrendador.
No és difícil topar per internet amb alguns anuncis de lloguers que ratllen la línia del que és admissible, aprofitant la carència de pisos i la desesperació d’algunes persones per trobar un allotjament i ocupar un nou lloc de treball.
Un dels col·lectius que més pateix són els temporers d’hivern. Són presa fàcil per als especuladors de lloguers i no acostumen a denunciar ja que la seva estada és molt passatgera i no tenen temps ni per respondre adequadament a aquells que burlen la llei.
S’han detectat casos de llogaters que subarrenden habitacions ingressant el triple del que paguen com a inquilins; de diverses famílies amb habitacions llogades sense dret a cuina en pisos pastera; de famílies que veuen que se’ls hi demana 400 euros més de lloguer mensual quan han de renovar el contracte, o de pisos amb lloguers excessius per les condicions que s’ofereixen.
Es pot exigir i s’ha d’exigir a l’administració que faci front a aquestes actuacions de manera molt severa, però els veritables culpables són aquells que no tenen escrúpols i que volen convertir la necessitat d’alguns en benefici propi. L’habitatge és una necessitat de primer ordre. El Govern no pot intervenir per limitar els preus però sí que s’ha de perseguir a aquells que fan de l’abús la seva manera de vida.