Poc a poc el sector de la construcció recobra el pols i veu el pitjor de la crisi com una de les pàgines negres de l’economia andorrana: va comportar vora de 4.000 acomiadaments i 80 milions d’euros invertits en indemnitzacions. Es tracta, i de lluny, del sector que més malament ho va passar precisament perquè va ser una de les causes que va originar la crisi: recordem la bombolla immobiliària, la que va esclatar després d’anys d’especulació amb els preus i d’edificacions molt per sobre del que recomana el sentit comú tenint en compte la població andorrana i l’escassetat de sòl urbanitzable.
En aquests moments els mateixos empresaris admeten que hi ha una moderada evolució positiva alimentada bàsicament per la inversió pública, ja que el sector privat continua sumit en una letargia intentant encara despertar del malson de la passada crisi econòmica.
És d’esperar que s’hagi après de la història i que no tornem a inflar la bombolla immobiliària, tot i que l’escalada dels preus de lloguer i de l’obra nova fa témer el pitjor.
La construcció torna a necessitar mà d’obra però topa amb dificultats per trobar-ne tant del país com forania. El gerent de l’Associació de Contractistes d’Obra (Acoda), Víctor Filloy, explica que els joves eviten treballar a la construcció. La feina no té ganxo malgrat que des de la patronal  es destaca que es pot començar amb una formació mot bàsica i progressar laboralment, i que els caps de setmana són festius, una condició molt preuada per a aquells que busquen una feina. Òbviament també és important el salari que s’ofereixi.
Si no hi ha cap sostrac imprevist la construcció necessitarà incorporar treballadors. És important que es comenci a actuar ara abans que la situació sigui insostenible i s’entri en una competició per contractar empleats.