L’any 2010 l’ACU entrava a l’UCI per no sortir-ne. Fa vuit anys un 44,4% dels visitants situaven les compres com una de les principals motivacions per fer el desplaçament fins a Andorra, i el país es quedava en aquells moment sense una associació per defensar precisament els consumidors. Aquella ACU feia temps que estava ferida, ofegada pel dèficit que arrossegava que la va portar a la paràlisi i a no poder pagar les nòmines dels seus pocs empleats. L’octubre del 2010 l’entitat  va deixar d’acceptar noves denúncies i es va limitar a cursar les que ja estaven a tràmit. Les subvencions eren escasses i arribaven tard, mentre que les aportacions privades eren simbòliques.
En tot aquest temps el departament de Comerç –actualment Servei d’Atenció al Consumidor– ha assumit la tasca, una situació forçada que no és la millor solució.
Ara una nova ACU (Associació Andorrana de Consumidors ) es posa en marxa de la mà de Lluís Ferreira, que n’assumirà les tasques de president, i que comenta que era «impensable» que el país no comptés amb una associació de protecció d’aquestes característiques, i així ho havien transmès entitats similars espanyoles i franceses.
Certament és així. No es pot parlar de normalitat que un país de serveis i de comerç no tingui una entitat independent que vetlli pels interessos dels consumidors i clients. Sembla clar que farà falta el suport de l’administració en forma de subvenció pública, però la nova entitat ha d’encarar el seu futur en aconseguir la màxima independència gràcies a les aportacions individuals, tenint en compte que algunes de les queixes podran anar dirigides també a institucions públiques o empreses que depenen de les administracions.