Aquest any necessitàvem més que mai l’arribada del Rei Carnestoltes acompanyat pel seu característic discurs satíric. Venim d’una temporada de política intensa, plena de despropòsits, ambient carregat i l’esfondrament de grans projectes de país –Casino, The Cloud, entre d’altres– que demanaven a crits que ens en riem alt i fort d’ells. 

I és que a Andorra no som gaire avesats a la sàtira, diguem que, sovint, tenim la pell fina. Tendim a percebre de seguida l’animus iniurandi i a ometre la benevolència de l’animus iocandi. Si és perquè som un país petit on tothom es coneix o per altres circumstàncies, ho deixarem per a una investigació sociològica, que bona feina tindria. 

Però bé, el cas és que no riem prou de nosaltres mateixos. Us imagineu un programa tipus Polònia a RTVA?  Seria apoteòsic. El Consell General ens ha deixat aquesta legislatura una herència de capítols aprofitables per a una sèrie. 

Bé, sense la periodicitat que tindria un programa d’aquestes característiques, el pregó de Carnaval d’ahir a Escaldes ja apuntava maneres: que si parlem més anglès que català gràcies a iniciatives com The Shopping Mile, l’Andorra Shopping Festival i altres. Que si aparcar als pàrquings comunals s’està convertint en un bé de luxe, que si la reivindicació feminista se’ns està passant de rosca però, atenció, els mitjans de comunicació també van rebre, és clar que sí, no ha de ser menys en una societat democràtica on se suposa que els mitjans juguen un paper clau. 

El timing del Carnaval d’enguany és perfecte, després de la tensió del tancament de llistes i amb uns dies de marge abans de l’inici de la campanya electoral, perquè ningú cregui que se li fa massa greuge en dates sensibles. Hauríem de guardar una mica més de sàtira per repartir la resta de l’any. I per rebre’n.