El Ministeri de Salut té una llarga llista de temes pendents sobre la taula que fa mesos, fins i tot anys, que s’arrosseguen. El seu nou titular té la voluntat d’encarar-los amb rapidesa i tancar totes aquelles accions que els seus predecessors han anunciat sense acabar de dur a terme. La llista és llarga però està clar que la reforma del sistema sanitari és prioritària i que, més enllà d’acabar d’implementar per complert el metge referent i la història clínica compartida, s’ha de tancar de manera imminent la cartera de serveis. Dins s’hi hauran d’incloure tots els serveis que tindran cobertura de la sanitat pública en quines condicions i sobre quines taxes. 

Està clar que dos dels col·lectius que estan creant més expectativa pel que fa a les condicions en les que s’hi mantindran o s’hi afegiran són els fisioterapeutes i els psicòlegs. Totes dues branques estan negociant amb el Govern la seva cobertura, agafant especial rellevància la dels psicòlegs que actualment no compten amb cap cobertura per part de la CASS. El Ministeri de Salut ja ha fet pública la seva voluntat d’afegir-los, malgrat que encara no s’han avançat els detalls de la proposta. És evident, però, la demanda d’aquests professionals és cada vegada més alta i que amb una bona cobertura sanitària es podrien evitar moltes baixes laborals per raons de salut mental. Actualment, les despeses que una persona que necessita d’aquest servei ha d’afrontar són molt elevades i fins i tot insostenibles per a molts pacients que acaben deixant el tractament per falta de recursos. La seva cobertura, total o parcial, per part de la CASS ajudaria a moltes de les persones que requereixen dels serveis psicològics i permetria, fins i tot, trencar el tabú encara existent de la poca utilitat d’aquests professionals.