Pedro Muñoz és un artista sevillà que va venir a viure a Andorra l’any 1962. Aquesta tarda presenta la mostra pictòrica ‘Estampes’, formada per diverses peces, en què mitjançant l’oli sobre tela exhibirà escenes quotidianes del dia a dia, donant especial importància als colors. L’artista donarà part dels guanys que s’obtinguin de la venda de la seva obra a associacions animalistes del país. L’exposició s’inaugurarà avui a les 19.00 hores i es podrà visitar fins al 12 de febrer a la sala d’exposicions del Comú d’Encamp.

–Com arriba l’art a la seva vida?
–Estant a Sevilla a l’escola amb els companys dibuixàvem i pintàvem, i vam passar per una escola i dibuixava. Per compte propi vaig fer tot el que tinc. Vaig començar a pintar amb 4 anys. A l’exposició del Comú d’Encamp es veurà tota la meva feina. Des de molt jove treballant de cambrer em deixaven posar els meus quadres a les parets.

–Quines obres es poden trobar a l’exposició?
–Es podran trobar 20 obres de pintura oli i pastel i una tècnica mixta. L’any 2005 també vaig fer una exposició aquí al Comú d’Encamp, a l’Illa Carlemany també un parell de vegades, la botiga d’art davant de Correus. Sempre pinto coses relacionades amb Andorra.

–Què mostren les obres?
–Les esglésies romàniques, el dinar dels consellers, barretines, alguns bodegons, tècnica mixta, una baralla entre un gos i un gat, nines de porcellana, alguns carnavals i un arlequí, entre d’altres. Tinc alguns llacs amb algunes barques, alguns personatges jugant a cartes.

–Què significa l’art per a vostè?
–Sento que ve d’una vida passada, d’una reencarnació. L’amor a l’art em ve de petit, i això que soc l’únic de la meva família que pinta. Vaig néixer pintant.

–Què sent quan pinta?
–Quan pinto és com una lluita amb el llenç per dominar el que es fa. D’això es tracta la pintura, de dominar els colors.

–Quina és la seva inspiració?
–M’inspiro en el domini de què he de fer. A vegades, qualsevol tros de diari on vingui un dibuix, faig una composició del que veig. Si m’agrada una cosa que veig faig una composició, si veig un paisatge que m’agrada, el poso a la meva manera amb una altra casa o arbres. Miro alguna cosa que m’agrada i li trec coses, n’afegeixo d’altres, fent-ho a la meva manera, però sempre dominant els colors.

–Què espera que senti la gent en veure les seves pintures?
–Actualment, amb l’edat que tinc i tots els quadres, doncs, m’alaben molt la veritat. A la gent els agrada veure’ls i em diuen que són molt bonics. La pràctica des de molt petit, la constància i els anys m’han portat fins aquí i aconseguir aquest efecte en la gent.