Quan falten dos anys per acabar el mandat, el cònsol massanec es mostra satisfet per la feina feta i convençut que es complirà amb totes les accions que es portaven al programa electoral. Pel que fa a l’estació, manté que per ara el model públic funciona i que no tenen cap oferta sobre la taula per a l’entrada d’un privat.

–Sis anys al capdavant del comú. Quin balanç en fa?
–Ens queden dos anys de feina i estem seguint el pla d’accions que portàvem al programa electoral. Estem per sobre del 50% de compliment i complirem amb les 207 accions que vam presentar. I com que en l’àmbit econòmic la inversió ha pogut augmentar, hi ha hagut contenció i més ingressos, podrem tirar endavant més projectes que no havíem previst. També és normal, el comú és quelcom molt viu i en el dia a dia van sortint coses.

–Què faran de més?
–Per exemple la reforma del Prat del Colat, que la farem aquest any. Volem que aquest pulmó verd sigui atractiu i hi destinarem 450.000 euros per remodelar les àrees de joc i també hi haurà una àrea per a la gent gran.

–Com deia, en l’àmbit financer la situació ha millorat molt.
–No tenim la situació del 2012, però tot i això s’ha de continuar sent molt prudent i rigorós. Al comú sempre tanquem la liquidació dels comptes amb més ingressos que despesa i a EMAP també podem tancar amb beneficis. La nostra intenció és treballar conjuntament amb tot l’equip del comú i de l’estació. Del pla estratègic d’EMAP ja hem assolit la fase 1 i ara estem començant la fase 2.

–Tenen algun projecte extraordinari de cara al final del mandat?
–No. En el primer mandat ja vam fer l’edifici comunal dels Arcs i hem fet, a l’estació, l’edifici de serveis al Coll de la Botella el del Pla de la Cot. Per tant, ara, les actuacions se centren en eixample de carreteres, manteniment de les àrees públiques, parcs i jardins. No hem previst fer un edifici perquè ja ho tenim complet. La idea és mantenir el què tenim que deu ni do el què hi ha! A més, queden dos anys i això és molt temps. Poden haver-hi imprevistos o altres accions que cal fer i cal tenir un coixí per poder tirar-les endavant.

–Com han vist la creació del sindicat de treballadors del comú?
–És molt recent. Ens hem reunit i hem tingut uns primers contactes. Si volen crear un sindicat, els donem facilitats i tenen un espai per poder-se reunir, és un dret. No tenim cap inconvenient, al contrari.

–Comentaven que un dels primers objectius era guanyar personal a via pública. Ho comparteixen?
–En via pública s’hi treballa des de fa anys. A mi no em consta la queixa però és cert que al comú des del 2012 fins ara la despesa global de personal s’ha anat rebaixant. Havia arribat als 4,5 milions i ara estem a 3,7 milions.

–Deien que falten més agents de circulació.
–Justament vam treure un edicte per contractar-ne dos més. Vam valorar que com que des del 2012 fins ara el nombre s’havia anat reduint, calia afegir-n’hi. Ara n’hi ha 18 i passaran a ser 20, malgrat que segurament encara quedarem per sota del punt màxim que havíem tingut. Però per rebaixar la despesa de funcionament s’han hagut de fer canvis i optimitzar els departaments i a l’estiu, per exemple, ampliem la plantilla amb eventuals. Això ens ha permès augmentar la inversió, perquè si augmentem personal, ens mengem la inversió. Hem de continuar sent molt prudents i no voldria que la partida de personal incrementés, volem que com a molt pesi el 30% del pressupost.

–Parlem de l’estació. L’entrada de Saetde a Arcalís canviarà gaire el panorama a Vallnord?
–No, en absolut. Compartim una marca i malgrat que sovint s’ha volgut donar molt valor a Vallnord, no és qui mana. La marca és potent i cal reforçar-la, però per exemple, en la part comercial, cadascú té el seu departament. Es va voler més autonomia i tot i els dubtes inicials s’ha vist que és millor. I a Pal-Arinsal estem creixent molt bé. Serà la cinquena temporada que tanquem amb beneficis.

–Com va la temporada?
–De moment bé, estem en un creixement global de la facturació de més del 10% del previst. Però l’important serà la foto al final de la temporada. L’important és que sabem que tornarem a tenir beneficis perquè el què interessa és que l’estació generi riquesa, que creï llocs de treball i que els comptes s’aguantin perquè el comú no hagi de fer cap aportació per anar a suplir un dèficit.

–Es mira amb enveja l’entrada d’un privat a Arcalís? Aquí s’havia parlat sovint però mai s’ha concretat.
–Són dues estacions amb característiques molt diferents. Arcalís és molt complicat i han volgut fer el camí de buscar un partner i l’han trobat. Nosaltres teníem un repte: anàvem amb pèrdues i hem pogut capgirar la tendència malgrat ser un model 100% públic. Al final tots els models són bons i el nostre de moment funciona bé, estem contents. Això no vol dir que tanquem la porta als privats, si un dia ve una proposta, l’estudiarem, però no l’estem buscant proactivament i sobre la taula no en tenim cap.

–Saetde s’ha interessat?
–No.

–I si ho fessin, què els semblaria?
–Poden ser ells o qualsevol altre. Però bé, EMAP té un cost elevat avui en dia i esperem que cada any que passi ho sigui més.

–Han tornat a parlar amb el Govern sobre la desviació de la Massana?
–No. Pel que tenim entès el projecte és molt car, la inversió podria ser de 40 o 50 milions d’euros i el pressupost d’Ordenament Territorial és de 40 milions per a tot el país. Sabem que el Govern prioritza Sant Julià, però bé, està al pla d’infraestructures viàries i més endavant ja es veurà. Crec que arribarà un dia que no hi haurà debat sobre si cal o no.

–Tothom n’estarà convençut?
–Si es fa, és perquè serà necessària perquè els ciutadans diran que no poden viure més en una avinguda on hi ha cues, sorolls i que arribi a una situació insostenible. El debat, en tot cas, serà si hi ha diners. També és cert que a alguns els pot fer una mica de por, perquè en altres llocs els pobles han quedat morts, però a la Massana serà molt interna. A més, el dia que es faci tindrem eines per treballar amb el comerç, fent accions i anticipant-nos perquè el poble segueixi sent atractiu i la gent vingui.

–Passem al terreny més polític. No li preguntaré si es presentarà per cap de Govern...
–[Riu] Com he dit sempre la meva intenció és acabar el mandat. Tinc un compromís i estaré al comú fins l’últim dia.

–Així doncs, qui hauria de ser el proper candidat de Ciutadans Compromesos?
–D’això n’hem parlat però no li diré cap nom. És una qüestió que la treballarem durant l’últim any, a partir del segon o el tercer trimestre del 2019. Malgrat que hi ha diferents sensibilitats segur que podrem treballar per presentar als ciutadans un equip que sigui solvent i que pugui continuar tirant endavant la parròquia si es mereix la confiança de la gent. Està clar que el Raül i jo no hi podem estar, però quan fem reunions veiem que és un projecte en el qual ens sentim còmodes i que unim diferents sensibilitats quan parlem de gestió comunal. Quan es parla de política nacional ja és una altra cosa.

–És impossible fer el salt a la política nacional?
–És difícil. Com deia hi ha diferents sensibilitats. Ciutadans Compromesos és per fer gestió comunal i centrar-se en la política comunal. Una candidatura nacional és molt complicada perquè hi hauria d’haver un ampli consens que no es dona. En temes nacionals cadascú té el seu partit.

–Té recorregut Ciutadans Compromesos sense David Baró? Perquè vostè ha estat un candidat que ha generat molt consens i no sé si a partir d’ara serà tan fàcil posar-se d’acord.
–Sí, i tant! Nosaltres deixarem pas i penso que les coses que funcionen poden continuar. Al final a Ciutadans Compromesos no hi ha afiliats, és una agrupació política parroquial amb simpatitzant que generen moltes simpaties.

–Olga Molné podria ser una bona candidata?
–No m’ha arribat, però qualsevol dels 97 membres que ens reunim habitualment ho pot ser. Ha de ser una persona que acontenti a tothom i algú que vulgui perquè és una dedicació plena. Però no és una cosa que em preocupi, ja es veurà al seu moment quan toqui parlar-ne. Ara estem centrats en el projecte del programa electoral que vam presentar i encara falta molt per a les eleccions.