Aitor Diaz Professor de Ciència Política
«Aquí es critiquen més les dinàmiques del passat»
Aitor Diaz és la primera vegada que impartia un curs de formació política a la demanda. Destaca que s’ha trobat amb una aula molt variada, no només joves, que han fet el curs més enriquidor. Considera que la manera de fer política d’aquí i la d’Espanya a vegades no és tan diferent, encara que ho pugui semblar.
–Què han fet a les formacions?
–La joventut del PS em va demanar fer una petita formació sobre els conceptes bàsics vinculats a la política. Ells estaven acostumats a aproximar-se a la política des de la perspectiva de l’activisme i la militància però no des de la perspectiva més acadèmica, que permet conèixer què volen dir els conceptes com ara què és un partit polític, què és la democràcia o en el seu cas, què és la socialdemocràcia.
–La manera de fer política a Andorra és diferent que a Catalunya o a Espanya?
–No soc especialista en política andorrana, però crec que depèn del dia. Hi ha dies que potser soc més pessimista i altres que veig el got mig ple i penso que la singularitat hi és perquè la volem buscar i la trobes amb més facilitat per un salt d’escala. A baix les coses es fan diferents perquè l’escala és més gran, però d’elits n’hi ha a totes bandes. Aquí les dinàmiques nacionals s’assemblen a les municipals.
–Ha vist interès en la política per part dels joves?
–Tinc una visió una mica esbiaixada perquè, evidentment, qui ha fet el curs estava interessat en la política. A més, entre els participants no només hi havia joves. Ara bé, no veig massa diferències entre Andorra i Catalunya. A qui li interessa, li interessa i a qui no, no. També hi ha qui s’interessa quan li toquen alguna cosa que els afecta. L’única cosa, potser, és que a Catalunya no hi ha una crítica tan forta cap a dinàmiques del passat perquè aquí estan més presents.
–Amb un curs com aquest, es veu de seguida qui té fusta de polític?
–No especialment. Potser sí que pots veure qui té més números d’acabar a la primera línia per facilitat de paraula, però també detectes qui pot fer una bona feina de trinxera, que les dues són importants per guanyar qualsevol batalla. Potser sí que hi ha aquest estereotip de la fusta de polític, però potser es podria preguntar: què és per a tu un bon polític?
–La imatge pública dels polítics no passa pel seu millor moment. Com es pot corregir?
–Qui ho ha de corregir és la classe política i en tot cas des de les facultats de ciència política podem intentar que s’abordi aquesta qüestió amb certa rigorositat. Un cop vaig demanar als alumnes que em definissin la política amb una emoticona i molts van utilitzar la de la caca. Però per què ho dius això? Tota la política és així? Per tant, fins que la classe política no deixi de tenir casos de corrupció, no canviarà la visió. Ara bé, el que tampoc es pot fer és exigir a un polític allò que tu acceptes a la teva vida. Aquesta doble moral no és massa honesta.