Omar El Bachiri (Nador, 1977) estrena llibre, Drogas y adicciones, i el presenta demà a la Biblioteca d’Encamp a les 20:30 hores en una xerrada gratuïta on oferirà una guia per ser conscients dels efectes de l’addicció als medicaments.
 
–Per què va decidir escriure un llibre sobre l’addicció als medicaments?
–Perquè ja fa molts anys que sóc psicòleg i encara avui em sorprenc de la gran quantitat de persones que hi ha addictes als medicaments psicotròpics, és a dir, als ansiolítics i analgèsics. La gent els comença a prendre per estar més tranquil·la o relaxada i al final s’acaba enganxant fins a convertir-se en un addicte.

–Com es va adonar que el consum d’aquests tipus de medicaments es podia arribar a convertir en una addicció?
–Fa un parell d’anys vaig fer un estudi amb alguns dels meus pacients i vaig veure que eren incapaços de deixar la medicació. Aleshores vaig investigar i vaig realitzar moltes entrevistes a persones amb una addicció als medicaments diagnosticada d’Andorra, Espanya i França i a partir d’aquí va sorgir el llibre.

–Pot arribar a ser igual de perillós un medicament comprat en una farmàcia que una substància il·legal?
–Exactament igual. Per exemple, l’heroïna es va crear el 1910 com un medicament per calmar el dolor dels óssos i fins als anys 50 no la van declarar il·legal. De fet, de l’opi s’extreu la morfina que es pot convertir en heroïna o codeïna, un medicament per la tos.

–Quina diferència hi ha entre ús, abús i dependència?
–L’ús és quan es consumeix un medicament o substància de manera puntual i deixar-lo de prendre no suposa cap problema; l’abús és quan es converteix en un consum continu tot i que es podria deixar sense gaires conseqüències i la dependència, o addicció, és quan ja s’està totalment enganxat i es no pot deixar per voluntat pròpia. La persona es converteix en una esclava del medicament.

–Per què és tan fàcil entrar en una addicció i tan difícil sortir-ne?
–Tots els medicaments, siguin drogues legals o il·legals, actuen en el cervell en tres conjunts biològics molt bàsics que produeixen plaer o eufòria, i un cop t’habitues a aquesta sensació és molt difícil renunciar-hi. Sovint, impossible.

–Com pot ajudar l’esport a l’hora de tractar una addicció?
–L’esport ajuda a segregar, és una teràpia ideal. Fer una sessió de ioga, d’estiraments o sortir a córrer ajuda a desconnectar i et produeix sensacions molt semblants a l’adrenalina que es genera després de prendre, per exemple, heroïna. Pintar també ajuda molt.

–En el llibre diu que el consum de drogues és la mala gestió del temps. Per què?
–Sí, sobretot en joves aturats o que simplement no volen fer res. Han de perdre el temps d’alguna manera i en les addiccions troben ha una gran ventall d’opcions.