El representant de la Casa del Tibet al Principat, Kailash, torna a portar el venerable Thubten Wangchen (Tibet, 1954) a Caldea en el colofó d’una petita gira entre Catalunya i Andorra. Dissabte oferirà una conferència i un sopar (pels quals es requereix reserva prèvia) i diumenge presentarà el seu primer llibre, on el monjo tibetà resident a Espanya reflecteix la seva vida i els seus pensaments. 

–El passat mes de juliol va venir a Andorra i aquest cap de setmana hi torna.
–Sí, el dissabte al vespre seré a Caldea oferint una xerrada sobre la vida i la mort i diumenge presentaré el meu llibre, que es titula Lluny del Tibet.

–És el seu primer llibre. Què hi trobarem?
–Explico la meva vida, la d’un monjo budista del Tibet. Com va ser la meva infància, la repressió xinesa, l’exili, l’època en què vaig haver de pidolar pels carrers de Katmandú, la formació a l’Índia i la posterior estada amb el Dalai Lama. També parlo del budisme, des de la seva branca creient, espiritual i filosòfica.

–És una autobiografia?
–En part, sí. Però també hi ha capítols sobre la història de la Casa del Tibet de Barcelona o com funciona la democràcia i la societat tibetana. Un apartat molt especial és el que tracta de Dharamsala, on viu el Dalai Lama. Narro com és el seu paisatge, la flora i fauna. Per cert, les muntanyes s’assemblen una mica a les d’Andorra!

–El pròleg està escrit pel mateix Dalai Lama.
–Sí, que ell resumeixi la meva trajectòria personal i professional és el millor regal que m’han fet mai.

–Per què va escriure Lluny del Tibet?
–Fa anys que visc a Catalunya i tinc la sensació que la gent creu que el Tibet queda molt lluny, hi ha molt de desconeixement. Pensen que el Tibet és un país petit, com Andorra, però en realitat ocupa una superfície com Espanya, França i Alemanya juntes. Intento apropar la nostra realitat al lector amb referències que tothom coneix, com l’Himàlaia o l’Everest, perquè entengui la meva cultura i tradició. Crec que és un llibre molt fàcil de llegir. 

–Què espera d’aquest llibre?
–Jo no sóc una persona famosa ni important, però crec que pel simple fet de ser un monjo budista tibetà he de transmetre un missatge de pau i fraternitat. Jo respecto totes les religions i considero Mossèn Ramon de Canillo i Mossèn Pepe de Sant Julià els meus amics. Qui llegeixi el llibre es trobarà amb el meu cor obert de bat a bat, un missatge molt humà, sense cap pretensió d’adoctrinar en el budisme.

–Com serà la conferència de dissabte?
–La xerrada es titula La vida i la mort. Dues cultures, dos punts de vista, una mateixa realitat. Amb Salvador Vaamonde tractarem la vida i la mort des d’un punt de vista catòlic i un altre de budista. 

–Quina relació hi ha entre l’un i l’altre?
–Que tothom vol morir en pau, dignament amb Déu o Buda. Ningú vol patir.