Alba Puigcercós Professora d’anglès de l’Escola andorrana
«Hi ha estereotips que s’han de trencar»
L’Alba Puigcercós (Andorra la Vella, 1996) va estudiar un grau en Educació Primària amb menció anglesa a la Universitat de Lleida. La seva primera experiència laboral ha estat a l’Escola Andorrana de la Massana, com a professora d’infants entre 9 i 12 anys.
–Per què va decidir dedicar-se a l’educació?
–És una feina vocacional que porto a la sang des de ben petita. Sempre m’ha agradat molt tant ensenyar com aprendre i estar envoltada de les curiositats que tenen els infants. No és una feina fàcil, però és una satisfacció veure que els alumnes progressen gràcies a tu.
–Quines diferències hi ha entre una classe impartida per vostè i una de les que rebia?
–Quan era petita, tenia pànic a exposar treballs davant els meus companys, m’havia de passar hores estudiant i fent els deures i el fil conductor de la sessió era un llibre de text. En canvi, les classes que imparteixo actualment es basen en el protagonisme de l’alumne, és a dir, a potenciar que els alumnes parlin en públic sense pors, aprenguin dels seus errors, expressin els seus neguits i adquireixin coneixements a partir del joc, una eina d’aprenentatge essencial.
–Actualment es tenen més en compte temes com l’assetjament.
–De moment no m’he trobat en cap situació d’assetjament que hagi requerit la intervenció de terceres persones ni l’activació d’un protocol. Sí que fa poc em vaig trobar en una situació en què un alumne estava dolgut perquè un altre l’havia ofès verbalment. La meva manera d’actuar va ser parlar separadament amb les dues parts per escoltar les dues versions i després establir una conversa entre les dues parts expressant els sentiments. Fet això, ells mateixos van arribar a la conclusió que una broma deixa de ser-ho quan a una de les dues parts no li fa gràcia, i que sempre que ens faci mal algun comentari, ho hem de dir.
–Com afecta una situació inestable a casa?
–Sempre s’ha dit que escola i família han d’actuar en la mateixa direcció. Ho afirmo. L’actitud dels nens defineix la seva realitat. Hi ha alumnes que si no tenen una situació favorable a casa, a l’escola hi venen desmotivats perquè senten que el seu progrés no té gens d’importància; d’altres, estant a la mateixa situació, perceben l’escola com el seu lloc ideal, ja que és un espai on s’hi troben bé i desconnecten.
–Busquen trencar amb estereotips?
–Sí. Estem en un segle on hi ha estereotips que s’han de trencar, especialment els de gènere. Hem d’inculcar, des de les aules, la igualtat de gènere. No hem de permetre que les noves generacions creixin amb pensaments com «el rosa és de nena», «les dones són les que netegen la llar». Tot i això, crec que encara queda molt per fer en aquest àmbit.
–Està a favor dels exàmens?
– No, gens. Considero que un examen no justifica el grau de coneixement que té un alumne sobre un tema. És més enriquidora l’observació diària i observar l’evolució de l’alumne a través de diferents activitats.