PUBLICITAT

El Govern inclourà el colomer de Cotxa a l'inventari general

  • Data del segle XVII i és el segon que es protegeix, després del de Casa Rossell
  • És l'únic dotat d'elements defensius entre la vintena que es conserven al país
EL PERIÒDIC
ENCAMP

Periodic
Imatge recent del colomer de Cotxa, a les Bons. Foto: SFG

La setmana passada va ser la Casa Blanca de Segudet, i ara li arriba el torn al colomer de Cotxa de les Bons, la segona construcció d'aquestes característiques que ingressa a l'inventari general de Patrimoni després del de Casa Rossell d'Ordino, al 2003. Com a bé inventariat, la propietat haurà de comunicar al Ministeri de Cultura qualsevol modificació que se'n pretengui fer. Una mesura que garanteix que no es repeteixin casos com ara el del colomer de Juberri, tristament (i impunement) enderrocat al 2005, amb nocturnitat i traïdoria, justament quan estava a punt d'ingressar en una llista provisional de béns immobles que calia protegir... Segons el ministeri, el colomer de Cotxa constitueix un dels exemplars més destacats de l'arquitectura popular del país, "tant per l'antiguitat, com per la singularitat i per la tipologia". Es tracta d'una tor- re de planta quadrangular amb coberta d'un sol vessant i planta baixa, pis i cap de casa. La planta baixa s'havia utilitzat com a cort per al bestiar, i el pis, com a colomer pròpiament dit. Segons Pere Cantur- ri, originàriament comptava amb prop de 160 forats per niuar, però només se n'han conservat 102.

L'element arquitectònic més original, i que de fet el converteix en un cas únic al Principat, és el conjunt d'espitlleres obertes a tres dels murs del pis central, i que li confereixen un característic aspecte de torre defensiva. El mateix Canturri aventura a Els colomers i palomeres andorrans que el colomer de Cotxa devia formar complex defensiu amb la pròxima Torre dels Moros. En qualsevol cas, la presència d'espitlleres fa pensar que el colomer es va aixecar en un període d'inseguretat. Se'n desconeix la data exacta, però la presència al primer pis d'un grafit amb el nom dels propietaris de la torre --la família Rossell de les Bons, seguit de l'any 1625-- sembla indicar que es va construir com a molt tard al primer quart del segle XVII o, fins i tot, a final del XVI, època turbulenta en què a causa de les incursions dels hugonots francesos proliferen els elements defensius --sense anar més lluny, les torres i espitlleres de la Casa de la Vall són d'aquests anys. L'última singularitat del colomer de Cotxa és la decoració amb creus i motius florals incisos de la fusteria llindes i bigues del pis central. Com a curiositat, i seguint una altra vegada Canturri, cal recordar que el colomer de Cotxa té un cert protagonisme en un dels dibuixos que il.lustren l'article Le val d'Andorre, publicat per Gaston Vuillier a la revista Le tour du monde al 1888. [email protected]



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT