• La productora tanca l'any amb el ple de Leo Harlem, demà a la capital

Leo Harlem, demà al Centre de Congressos. Foto: EL PERIÒDIC

Últim Dijous d'Humor de l'any, amb Leo Harlem i Sergio Olalla, demà al Centre de Congressos de la capital. I segon ple de la temporada. L'anterior el van protagonizar Dani Rovira i Tomás García, allà pel gener. No està malament, si tenim en compte que el centre de Congressos és de llarg l'auditori amb més aforament del país –frega el miler de localitats, poca broma– i sobretot, sobretot, que la mitja dotzena de Dijous que Quelcom hi ha programat aquest 2012 s'han saldat amb una mitjana de 650 espectadors. Suficient per cobrir despeses i no enganxar-s'hi els dits –diuen– i seguir apostant –hi afegim nosaltres– per un format inèdit, concebut, gestat i parit des de la iniciativa privada. Exclusivament privada. I això és notícia en un país com el nostre, on es poden comptar amb els dits d'una mà –i encara en sobren– les iniciatives artístiques en particular –i culturals en general– que s'atreveixen a sortir de la panxa del bou sense la reglamentària subvenció pública –comunal o ministerial. Això, quan no són les mateixes administracions les que es posen directament a programar, usurpant un paper que en els països (teatralment) civilitzats correspon a l'empresa privada.

Això és precisament el que van denunciar ahir –de forma tan sibil·lina com prudent– Ivan Lira, Joan Carles Casal i Albert Figueiredo (o al revés) en el balanç que van fer ahir del curs que ara es tanca: «Hi ha comuns que ja venien programant monòlegs i humor, i altres, com la capital, que s'han compromès a no aixafar-nos el cartell», admeten. Però els consta, continuen, que algun altre comú «ha vist que això funciona i que s'hi vol apuntar». I això –rematen– «seria un lleig, perquè un comú es pot permetre el luxe de punxar; nosaltres, si punxem, llepem. Vaja, que esperem que no ens facin la competència deslleial». ¿I què significa, pnxar? «Entre el 50 i el 60% de la recaptació se'n va directament al caixet i despeses de funcionament. Facin càlculs». Però aquest, en fi, és el pitjor escenari. Avui, i per sort, pura ciència ficció. El cert és que el 17 de gener Quelcom reprendrà els Dijous d'Humor –cartell per confirmar–amb el format anticrisi –monologuista de perfil baix, entrada a 15 euros– i que al febrer celebraran el 3r aniversari. ¿Quin és el secret? «Que la gent sap que no defraudem; que portem artistes variats i contrastats, i que en temps de crisi, el que vol és riure». Je, je, je.

Per a més informació consulti l'edició en paper.