Escaldes-Engordany
El llac d’Engolasters es buida per a fer-hi millores
L’aturada de producció d’energia tindrà un cost aproximat de mig milió
El Llac d’Engolasters restarà buit d’aigua des d’ahir i durant els propers tres mesos per tal que els tècnics puguin realitzar diverses operacions orientades a la millora d’algunes de les infraestructures amb què compta Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA). Segons va informar el director general de la parapública, Albert Moles, es tracta d’«una actuació de gran envergadura per a realitzar canvis preventius i encarats a la millora dels serveis».
Degut a les obres, les properes setmanes la central deixarà de produir entre sis i deu milions de KWh d’energia, aturada que suposarà deixar d’ingressar –aproximadament– mig milió d’euros. Cal sumar a aquesta davallada el cost que tindrà l’execució de les obres i la importació d’energia per tal d’equilibrar i garantir el servei als usuaris mentre la central d’Engolasters no funcioni amb normalitat. Tanmateix, Moles va assegurar que tot plegat no repercutirà en els resultats de tancament de FEDA a finals d’aquest exercici, ja que «cada any es produeixen entre 83 i 84 milions de KWh i, en el que portem d’any, ja hem assolit els 79 milions». Si bé el període en què es desenvoluparan les obres solen esdevenir-se «tronades que afavoreixen la producció d’energia», no s’espera que aquesta deturada i les accions que se’n deriven tingui conseqüències importants en el balanç d’aquest transcurs anual, que es tancarà «com un any estàndard».
Tres obres en una/ FEDA realitzarà diversos canvis i renovacions en les seves instal·lacions i materials, aprofitant que el llac artificial ha estat desproveït d’aigua, una operació extraordinària i feixuga. La principal consistirà en la substitució d’una vàlvula de vital importància per a les instal·lacions.
Tal com va informar el director general de l’empresa, es tracta d’una peça ubicada a l’inici de les canonades que, si bé es troba en bon estat, se substitueix per prevenció, per tal d’evitar-ne el desgast i els efectes que això podria tenir. Es tracta d’una vàlvula de seguretat, la que permet tancar el subministrament d’aigua al llac en cas que tingui lloc una emergència per la qual se n’hagi d’aturar l’arribada al llac o a la central d’Encamp. Un helicòpter transportarà fins al territori una nova eina, massa pesada per a traslladar per terra, i se n’endurà la que es renova.
A banda d’aquesta operació de supliment i la més important, es duran a terme altres intervencions de manteniment i canvis de materials que ara ja fa anys que varen col·locar-se. Una segona operació consistirà en el reemplaçament d’una sèrie de juntes que també s’han vist envellides, actuació per la qual és d’igual manera necessari tenir la conca buida.
Per últim i donant seguiment a les operacions de manteniment que any rere any es realitzen a les diferents plantes de l’empresa energètica, s’aprofitarà els mesos de setembre, octubre i novembre per a fer les tasques de vigilància i cura de rigor. «Cada any cal fer, com a mínim, un seguiment de l’estat de les instal·lacions», de les eines i materials que les composen, per tal de «detectar problemes» o potencials dificultats. Així, s’aprofitarà l’avinentesa per desenvolupar la revisió periòdica dels canals que surten des del llac d’Engolasters i es bifurquen fins a Ransol (Canillo), d’una banda i, de l’altra, de la que arriba fins a Ràmio, ubicada a la parròquia d’Escaldes-Engordany. En aquest sentit, Albert Moles va recordar que es tracta d’una construcció que data dels anys 30 del passat segle, «que va ser feta amb materials i tècniques de la època» i que, per tant, requereixen de constant atenció i, poc a poc, renovació, per evitar un possible ensurt de cara al futur.
La primera fase, que consistia en el buidatge del llac, ja va ser pràcticament finalitzada, pel que ara s’iniciarà l’etapa en què s’acabarà d’escolar l’aigua entollada per tal de buidar les canonades i que tot el bé arribi a la central. Es preveu que aquesta operació tingui una durada d’entre 10 i 12 dies. Així doncs, no serà fins a després de la Diada de Meritxell en què començaran les obres de canvi de la vàlvula de seguretat.
Albert Moles destacava que la importància d’aquestes «obres d’envergadura» i per la qual es deixen de tenir beneficis responen a una estratègia «d’anticipació», per tal que les avaries no arribin en moments de major activitat.