ENCAMP
Martí assaja el discurs d’orientació advertint sobre les cotitzacions
El cap de Govern insisteix que per garantir les pensions no es pot demorar més l’augment de les contribucions
Ja ho va deixar anar durant la presentació de l’Informe econòmic 2014 de la Cambra de Comerç: l’augment de les cotitzacions a la CASS no es pot demorar indefinidament i s’abordarà aquesta legislatura. El cap de Govern, Antoni Martí, va aclarir que en presentaria tots els detalls durant el discurs d’orientació política que pronunciarà demà al Consell General, però ahir ja en va oferir un tastet minuts abans d’assistir a la Festa Magna: «Vull veure quines propostes fa l’oposició perquè, com a mínim, aquest Govern té les coses clares. El sistema de pensions és el que és, hi ha gent que ho nega avui en dia, però si no hi fem res no ho podran negar d’aquí a 10 anys».
Martí va admetre que «segurament, ara tampoc és un gran moment per prendre segons quines decisions perquè estem a les portes d’unes eleccions comunals, i ho vull fer amb el compromís de treballadors i empresaris, però ens hem d’acostumar que algun moment ha de ser el moment. Com que mai ha estat el moment sempre ho deixem per als que vénen, i com vaig dir a l’ONU, podem fer tard avui però si continuem fent tard els pròxims mesos i anys haurem fet tard definitivament».
El plantejament de l’augment de les cotitzacions és, segons el líder de l’Executiu, per garantir les pensions de jubilació, però també cal intervenir per frenar l’augment de la despesa sanitària. «Hi insisteixo, i tindré l’ocasió de dir-ho obertament en el debat d’orientació política, tenim una assignatura pendent que no necessàriament s’ha de basar en retallades i en perdre qualitat sinó que s’ha de racionalitzar la despesa. Hem de passar de les paraules als fets i fer-ho ja», va clamar Martí.
XARXA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA / Per la seva part, la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, Rosa Ferrer, va insistir que una de les prioritats de la seva cartera és l’atenció domiciliària, de manera que «les persones grans puguin romandre al seu domicili el màxim de temps possible i amb qualitat de vida digna». Per assolir-ho cal «generar la xarxa entre el treball social i l’atenció domiciliària sanitària». Els comuns també ofereixen recursos d’atenció primària però no a totes les parròquies els mateixos i, per això, s’ha de fer una feina conjunta entre ministeri i comuns «i vetllar perquè tothom pugui accedir als mateixos tipus de serveis», va puntualitzar Ferrer.
La ministra va recordar que «ja s’ha aprovat el reglament de la Comissió Nacional de Benestar Social, constituïda pels comuns i el Govern, i ara el que s’ha de fer és començar a treballar per veure com posem tots els recursos junts. Hi ha persones ateses pels comuns però no pel Govern perquè no hi ha hagut intervenció sanitària. A més, també s’ha de crear una altra comissió amb els consellers de social dels diferents comuns i amb el ministeri, una comissió més tècnica en què podrem obtenir les dades globals», va afegir.
El Pla Nacional de Salut 2020 –actualment amb el procés de participació ciutadana obert– es vincula amb el futur Pla Nacional de Serveis Socials i Sociosanitaris. La visió sanitària i social serà més global, amb una atenció holística centrada en el benestar total de la persona. L’atenció primària n’és la base, amb una mirada posada tant en la persona que necessita ser atesa com en tota la seva família. La població envelleix –hi ha més de 10.000 persones majors de 65 anys– i l’atenció sociosanitària ha de rejovenir.
Martí va admetre que «segurament, ara tampoc és un gran moment per prendre segons quines decisions perquè estem a les portes d’unes eleccions comunals, i ho vull fer amb el compromís de treballadors i empresaris, però ens hem d’acostumar que algun moment ha de ser el moment. Com que mai ha estat el moment sempre ho deixem per als que vénen, i com vaig dir a l’ONU, podem fer tard avui però si continuem fent tard els pròxims mesos i anys haurem fet tard definitivament».
El plantejament de l’augment de les cotitzacions és, segons el líder de l’Executiu, per garantir les pensions de jubilació, però també cal intervenir per frenar l’augment de la despesa sanitària. «Hi insisteixo, i tindré l’ocasió de dir-ho obertament en el debat d’orientació política, tenim una assignatura pendent que no necessàriament s’ha de basar en retallades i en perdre qualitat sinó que s’ha de racionalitzar la despesa. Hem de passar de les paraules als fets i fer-ho ja», va clamar Martí.
XARXA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA / Per la seva part, la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, Rosa Ferrer, va insistir que una de les prioritats de la seva cartera és l’atenció domiciliària, de manera que «les persones grans puguin romandre al seu domicili el màxim de temps possible i amb qualitat de vida digna». Per assolir-ho cal «generar la xarxa entre el treball social i l’atenció domiciliària sanitària». Els comuns també ofereixen recursos d’atenció primària però no a totes les parròquies els mateixos i, per això, s’ha de fer una feina conjunta entre ministeri i comuns «i vetllar perquè tothom pugui accedir als mateixos tipus de serveis», va puntualitzar Ferrer.
La ministra va recordar que «ja s’ha aprovat el reglament de la Comissió Nacional de Benestar Social, constituïda pels comuns i el Govern, i ara el que s’ha de fer és començar a treballar per veure com posem tots els recursos junts. Hi ha persones ateses pels comuns però no pel Govern perquè no hi ha hagut intervenció sanitària. A més, també s’ha de crear una altra comissió amb els consellers de social dels diferents comuns i amb el ministeri, una comissió més tècnica en què podrem obtenir les dades globals», va afegir.
El Pla Nacional de Salut 2020 –actualment amb el procés de participació ciutadana obert– es vincula amb el futur Pla Nacional de Serveis Socials i Sociosanitaris. La visió sanitària i social serà més global, amb una atenció holística centrada en el benestar total de la persona. L’atenció primària n’és la base, amb una mirada posada tant en la persona que necessita ser atesa com en tota la seva família. La població envelleix –hi ha més de 10.000 persones majors de 65 anys– i l’atenció sociosanitària ha de rejovenir.