PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Consells per a les dones que vulguin denunciar una agressió

El Consell General convida dos experts en violència de gènere

Per EL PERIÒDIC

Les instal·lacions de l’Equip Integral d’Atenció a la Dona.
Les instal·lacions de l’Equip Integral d’Atenció a la Dona. | TONY LARA
L’Equip d’Atenció Integral a la Dona (EAID), que forma part del Ministeri de Salut, Afers Socials i Ocupació, farà balanç aquesta tarda de l’activitat realitzada en el que portem d’any i demà, coincidint amb el Dia internacional contra la violència vers les dones, que se celebra cada 25 de novembre, el Consell General organitza un col·loqui per aclarir dubtes sobre la denúncia en cas d’agressió, ja que es tracta d’un dels passos que sol costar més a les víctimes. 
 
L’acte, que ha estat organitzat per la Comissió Legislativa d’Afers Socials del Consell General, comptarà amb la participació de l’advocada Laura López, fins fa poc assessora jurídica de l’EAID, i el comissari del Cos de Policia Benjamí Rascagneres. El debat tindrà lloc a les 19.30 al vestíbul de l’edifici parlamentari.
 
La presidenta de la Comissió d’Afers Socials, la consellera del grup mixt Sílvia Bonet, recorda que «el fet que hi hagi una denúncia permet posar en marxa tota una sèrie de dispositius de protecció, tant per a la víctima com per als seus fills o altres familiars». L’objectiu del col·loqui és que «el públic tingui tota la informació, pugui saber què vol dir realment denunciar i quins efectes té». Sobre la por a denunciar, Bonet considera que té a veure amb els sentiments de la víctima cap a l’agressor, ja que «si el denuncia té por que no hi pugui haver una reconciliació. Cal pensar que l’agressor promet cada vegada que serà l’última».
 
PER QUÈ DUBTEN? / La vicepresidenta de la Comissió d’Afers Socials, Patrícia Riberaygua, opina que «el pas de fer la denúncia és molt difícil per moltes raons. Perquè hi ha els fills, els sentiments cap a l’agressor... I també, de vegades, tenen por de quedar-se sense recursos econòmics. Llavors no fan aquest pas, o el fan i a l’últim moment retiren la denúncia. Ens agradaria tenir l’opinió dels agents que intervenen en aquests moments, en el moment de la denúncia, per veure el perquè d’aquesta dificultat i resoldre dubtes».
 
Bonet destaca la tasca de l’EAID que «ha de ser partícip sempre, tant si hi ha denúncia com si no n’hi ha. Si no hi ha denúncia perquè la dona encara té dubtes o no se sent prou valenta per fer aquest pas, l’EAID és, evidentment, el recurs de què disposem per fer tota la tasca de suport a la víctima i a la seva família, i per ajudar-la mentre no pren la decisió». 
 
Riberaygua afegeix que l’EAID «fa anys que funciona. Totes les persones que hi van són ateses psicològicament i jurídicament. A més, l’hem reforçat amb la Llei per l’eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica que vam aprovar la legislatura passada. Tots els agents tenen els seus mecanismes d’actuació i, amb la llei, hem reforçat també la prevenció».
 
La presidenta de la Comissió Legislativa d’Afers Socials creu que és molt important que les dones víctimes de violència «sàpiguen que no estan soles. Andorra ha treballat des de fa molts anys en el desplegament de tots aquests recursos socials, per lluitar contra la violència de gènere d’una banda i també per intentar ajudar les víctimes de violència a sortir d’aquesta situació i poder tornar a ser dones felices, que puguin continuar la seva vida».
 
L’any 2014, de les 152 dones que van ser ateses a l’EAID, 20 van reprendre la relació. Quant a les denúncies, dels 152 expedients, un 39% van optar per denunciar i el 58% no ho va fer. A més, 36 dones van demanar rebre assessorament jurídic per part de l’advocada de l’EAID, 56 dones van sol·licitar rebre justícia gratuïta i dos dones van engegar una querella criminal per maltractaments. 
PUBLICITAT
PUBLICITAT