Escaldes-Engordany
El sindicat d’ensenyament porta la llei de les pensions a la Justícia
A més de vulnerar la retroactivitat, creu que és inconstitucional
El cas d’una persona a la que després de 30 anys se li deneguen els drets als que podia acollir-se fins el passat 1 de juny tot reduint –per tan sols uns mesos de diferència– un 10% la pensió, ha permès al Sindicat d’Ensenyament Públic (SEP) portar la llei de reforma dels complements de pensió dels funcionaris davant de la Justícia. L’agrupació per a la defensa dels treballadors de l’àmbit de l’educació pública va informar ahir sobre la imposició d’una demanda judicial contra la recent norma del pla de pensions. Els motius de la iniciativa, tal com va exposar el secretari general del SEP, Gregori Gutiérrez, són dos: per un costat, la finalitat que «el batlle declari la llei inconstitucional» i, per l’altre, perquè «es reconegui que aquesta llei vulnera el principi de retroactivitat».
La intenció de portar la norma als tribunals existia des que es va conèixer la «pèrdua de drets» que suposava, com és el «mèrit per tota una vida dedicada a l’administració». Aquesta possibilitat no existia, segons va lamentar Gutiérrez, perquè «poques persones poden presentar un recurs contra una llei; el cap del Govern, una cinquena part dels consellers o tres comuns de manera conjunta». Per poder denunciar la reforma de la llei, en vigor des del passat primer de juny, ha calgut esperar que afectés a un cas particular.
Des del sindicat es va deixar clar que en cas de la resolució de la Batllia no sigui favorable a les seves vindicacions, estan disposats a «anar més enllà. És una qüestió de principis: quan una cosa és injusta i està mal feta, hem d’anar fins el final».Així, «sempre que disposem de recursos financers», el conjunt dels afiliats està disposat a dur la nova reglamentació a Estrasburg.
Detonant per acudir a la Justícia/ La situació per tal de poder «atacar per la via judicial» va donar-se el passat mes de setembre: «Un afiliat del SEP va patir una situació com per poder actuar» adminitrativament.
El col·lectiu de professionals de l’educació va presentar aleshores un recurs que l’Executiu va rebutjar a principis d’aquest mateix mes. «D’aquesta manera se’ns obria la porta a la Justícia» per tal que, segons va exposar Gutiérrez, «sigui el batlle qui decideixi» si, «tal com dèiem al recurs», aquesta llei que «és inconstitucional». El SEP basa justifica la inconstitucionalitat pel fet que la llei ha estat «afegida a la branca de qualificada» quan, per contra, «una llei qualificada només pot regular algunes matèries determinades de la constitució». I, segons lamenta el representant del SEP, «el pla de pensions no és una d’aquestes matèries».
La resposta de l’administració central a la queixa presentada per a la defensa dels drets d’aquest treballador va ser que «l’aplicació de la persona afectada era la normal tenint en compte la nova llei». Dita norma va entrar en vigor el passat 1 de juny, quan aquesta persona es trobava a unes setmanes d’acomplir els requisits per a poder sol·licitar jubilar-se de forma anticipada un cop complerts els 60 anys d’edat i després de tres dècades davant la pissarra.
Malgrat que aquest hagi estat el primer cas pel qual es van emprendre mesures contra una reforma dels complements de pensions vers la qual el sindicat ja havia presentat el seu ferm desacord en ser presentada, Gutiérrez va voler matisar que aquesta actuació es farà «extensiva». Com a exemple va posar el seu propi cas: «Porto 20 anys a l’administració i me’n queden 20 més. D’aquí a aleshores espero unes altres condicions».
El SEP veu evident la vulneració de la retroactivitat: «Amb la llei actual pot ser que s’oblidi totalment tot el que he generat en el passat». Entre altres, la pèrdua dels mèrits acumulats al llarg de les carreres professionals dels professors és la demanda més destacada per part del col·lectiu. «No pot ser», segons va lamentar Gutiérrez, que es deroguin els drets establerts fins ara perquè «es perd tot el mèrit i perdem drets que fins ara hem tingut».
Les noves disposicions comporten per als treballadors del sector una pèrdua del 10% de la seva pensió, per exemple, així com es deixen de tenir en compte «els 20 anys treballant» tot trobant-se aixoplugats en una llei a la que ara no poden acollir-se. El sindicat assegura que «no abaixarem els braços» i que «anirem fins al final», tot fent referència a la intenció de dur el text a estaments de justícia superiors: «Ara hem d’esperar la resolució. En cas que la resolució no sigui favorable anirem més enllà», tal com va assegurar Gutiérrez.
La sola condició que el secretari del sindicat va anteposar a la lluita per a què se’ls reconeguin els drets és que «els afiliats deixin de donar suport a la causa». En cas contrari, se seguirà anant en contra d’una llei caracteritzada pel descontent que generalment ha suposat entre els funcionaris.