Les nits de festa sembla que a vegades són incompatibles amb la son, o almenys amb el descans a què tothom té dret. Andorra no és precisament un país en què el soroll sigui un niu de problemes excessius a les matinades dels caps de setmana, però sí és cert que puntualment surten casos que alteren l’ordre dels veïns i, aquests problemes, solen tenir força afectació perquè una cosa és tenir un problema amb el gos de la porta del costat, que borda una hora, i una altra és saber que de dijous a diumenge, si vols dormir, has de buscar alternatives que no el teu llit habitual perquè, malauradament per a tu, tens vistes al carrer on tothom parla o crida amb una copa a la mà. 

És el cas de l’Avinguda del Fener d’Escaldes-Engordany, un carrer on hi ha dos locals nocturns que, tot i que compleixen amb la normativa i tenen als veïns tranquils en aquest sentit, la gent que hi acudeix els dies de festa escapa del seu control quan surten al carrer a fumar, a beure o, simplement, a xerrar, quan no a cridar. «El problema no és dels dos locals», assegura una persona que coneix de ben a prop el problema, «perquè els dos ens ajuden, fan la seva feina, la música des de fora no se sent, tanquen quan han de tancar i ens han ajudat evitant que la gent surti fora amb les begudes». La qüestió està, segons afirmen, «que el que no poden controlar és quan són al carrer».

De fet, un dels blocs de pisos que hi ha al costat del billar Joseff ha decidit des de fa un temps posar un primer remei. Han contractat un vigilant de seguretat privada per tal d’evitar que moltes de les persones que circulen pel carrer tot just al costat dels bars de copes acabin fent les seves necessitats en els seus portals o en les entrades del garatge, quan no fins i tot alguns vomiten o acaben pegant-se el lote allà, sense fer més mal que soroll i malestar de qui observa i intenta entrar a casa seva. 

No és estrany que cada nit de festa es vegin patrulles de la Policia fent la ronda per la zona, al principi perquè sovint eren els veïns qui avisaven per la impossibilitat de dormir, i ara més perquè els agents ja tenen controlada aquesta zona com a punt calent les nits de dijous a diumenge, com també fan en d’altres indrets del Principat on l’oci nocturn és habitual.

El vigilant privat fa ronda durant quatre nits: dijous, divendres, dissabte i diumenge. Allà hi és l’home des de la 1.00h de la matinada fins a les 5.00h. Una mitja jornada per a ell per tal d’intentar aconseguir que els veïns del bloc puguin tenir una nit (més o menys) tranquil·la, però sobretot que quan al dia següent surtin de casa seva no es trobin allà deixats des de roba a gots trencats, preservatius o algun sopar vomitat del dia anterior. Són sorolls, a la nit, però també olors al matí amb la ressaca, però tot plegat també una imatge que no agrada al veïnat. De moment ho salven com poden: amb una mesura preventiva i amb una bona dosi de resignació, perquè la nit és fosca i alberga horrors, i arribar a l’equilibri entre el dret a l’oci i al descans, és el què.