Andorra la Vella
La fiscalia demana una nova pròrroga de presó preventiva per Joan Pau Miquel
El Govern es querella contra diversos directius de BPA
El ministeri fiscal ha demanat, novament, l’ampliació de la retenció de l’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, a la Comella. Aquesta, de ser acceptada per la batlle, seria la quarta i última pròrroga possible de presó preventiva i deixaria a l’exconseller tancat al centre penitenciari fins el mes de novembre. De complir-se aquest termini, Miquel, que va ser detingut el 13 de març del 2015 –tres dies després de la nota el FinCen– compliria un total de 20 mesos de presó provisional.
D’altra banda, el Govern va interposar ahir una querella criminal contra Joan Pau Miquel i 11 directius i alts càrrecs més de l’entitat bancària. Així mateix, segons va informar l’advocat de l’Executiu, Manel Pujadas, demanen que la Batllia prengui declaració als accionistes majoritaris del banc, Higini i Ramon Cierco. Una petició que ahir a la tarda ja va rebre resposta per part dels accionistes que van assegurar que «col·laboraran amb la Justícia si així els ho demana». A través d’un comunicat, la família Cierco també va aprofitar per dir que «costa d’entendre que [l’acció del Govern] no hagi estat fins a setze mesos després de l’inici de la instrucció de la causa judicial» i va insistir en que l’Executiu no vol «buscar una solució global òptima per resoldre d’una vegada per totes la crisi». En aquest sentit, el Govern va justificar que «s’ha pres aquesta decisió ara, un cop resolt la posada en marxa de Vall Banc».
Pujadas va argumentar la querella apuntant que BPA havia estat objecte «d’advertiments sistemàtics sobre operacions poc ortodoxes des de l’any 2007» per part d’entitats bancàries internacionals com JP Morgan, City Bank, UBS, Deutsche Bank, Société Générale o Banco Popular que consideraven que era molt complicat conèixer la procedència dels diners gestionats pel banc. De fet, va afegir que fins i tot l’Oficina de control d’Actius Estrangers dels Estats Units (OFAC) els hauria avisat d’activitats sospitoses l’any 2009. Aquests advertiments estarien relacionats, tal com va exposar Pujadas, amb suposats tractes amb cases de canvi sud-americanes així com relacions amb l’entorn de Gao Ping, Petrolis de Veneçuela i amb el cas Petrov. A més, el lletrat de l’Executiu considera que «els querellats eren coneixedors dels advertiments de què va ser objecte BPA».
El representant legal del Govern va indicar que, malgrat els avisos esmentats, l’entitat bancària intervinguda no va canviar la seva operativa i tampoc va informar ni a la Unitat d’Intel·ligència Financera (Uifand) ni a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) sobre els tocs d’atenció rebuts.
Preguntat pels periodistes, l’advocat va declarar que la Uifand no podia exercir la seva funció com a organisme de control sense rebre, prèviament, una declaració de sospita per part de BPA. És a dir, en paraules de Pujadas, primer era necessari que l’entitat bancària informés sobre possibles clients sospitosos perquè l’organisme pogués actuar en conseqüència. D’altra banda, a la pàgina web de la Uifand, dins de l’apartat que explica les funcions que desenvolupa l’unitat, s’especifica que l’òrgan té potestat per «dirigir i impulsar les activitats de prevenció i de lluita contra la utilització de les entitats del sistema financer o d’una altra naturalesa del país per al blanqueig o el finançament del terrorisme, mitjançant els procediments i les normes tècniques instrumentals que siguin necessàries. A aquest efecte, la Uifand pot emetre comunicats tècnics que són de compliment obligatori». Així mateix, també detalla que pot «sotmetre al Govern propostes legislatives o reglamentàries relatives a la lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme».
Altres fonts del món de l’advocacia també van manifestar ahir en declaracions a EL PERIÒDIC que «la Uifand té potestat legislativa per fer aquest tipus de control». «Per això existeixen aquests organismes. És com si la policia veiés un violador en acció pel carrer i no pogués actuar fins que algú li demanés que actués», exemplificaven les mateixes fonts.
Els querellats defensen les accions de control de l’entitat bancària
D’altra banda, el Govern va interposar ahir una querella criminal contra Joan Pau Miquel i 11 directius i alts càrrecs més de l’entitat bancària. Així mateix, segons va informar l’advocat de l’Executiu, Manel Pujadas, demanen que la Batllia prengui declaració als accionistes majoritaris del banc, Higini i Ramon Cierco. Una petició que ahir a la tarda ja va rebre resposta per part dels accionistes que van assegurar que «col·laboraran amb la Justícia si així els ho demana». A través d’un comunicat, la família Cierco també va aprofitar per dir que «costa d’entendre que [l’acció del Govern] no hagi estat fins a setze mesos després de l’inici de la instrucció de la causa judicial» i va insistir en que l’Executiu no vol «buscar una solució global òptima per resoldre d’una vegada per totes la crisi». En aquest sentit, el Govern va justificar que «s’ha pres aquesta decisió ara, un cop resolt la posada en marxa de Vall Banc».
Pujadas va argumentar la querella apuntant que BPA havia estat objecte «d’advertiments sistemàtics sobre operacions poc ortodoxes des de l’any 2007» per part d’entitats bancàries internacionals com JP Morgan, City Bank, UBS, Deutsche Bank, Société Générale o Banco Popular que consideraven que era molt complicat conèixer la procedència dels diners gestionats pel banc. De fet, va afegir que fins i tot l’Oficina de control d’Actius Estrangers dels Estats Units (OFAC) els hauria avisat d’activitats sospitoses l’any 2009. Aquests advertiments estarien relacionats, tal com va exposar Pujadas, amb suposats tractes amb cases de canvi sud-americanes així com relacions amb l’entorn de Gao Ping, Petrolis de Veneçuela i amb el cas Petrov. A més, el lletrat de l’Executiu considera que «els querellats eren coneixedors dels advertiments de què va ser objecte BPA».
El representant legal del Govern va indicar que, malgrat els avisos esmentats, l’entitat bancària intervinguda no va canviar la seva operativa i tampoc va informar ni a la Unitat d’Intel·ligència Financera (Uifand) ni a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) sobre els tocs d’atenció rebuts.
Preguntat pels periodistes, l’advocat va declarar que la Uifand no podia exercir la seva funció com a organisme de control sense rebre, prèviament, una declaració de sospita per part de BPA. És a dir, en paraules de Pujadas, primer era necessari que l’entitat bancària informés sobre possibles clients sospitosos perquè l’organisme pogués actuar en conseqüència. D’altra banda, a la pàgina web de la Uifand, dins de l’apartat que explica les funcions que desenvolupa l’unitat, s’especifica que l’òrgan té potestat per «dirigir i impulsar les activitats de prevenció i de lluita contra la utilització de les entitats del sistema financer o d’una altra naturalesa del país per al blanqueig o el finançament del terrorisme, mitjançant els procediments i les normes tècniques instrumentals que siguin necessàries. A aquest efecte, la Uifand pot emetre comunicats tècnics que són de compliment obligatori». Així mateix, també detalla que pot «sotmetre al Govern propostes legislatives o reglamentàries relatives a la lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme».
Altres fonts del món de l’advocacia també van manifestar ahir en declaracions a EL PERIÒDIC que «la Uifand té potestat legislativa per fer aquest tipus de control». «Per això existeixen aquests organismes. És com si la policia veiés un violador en acció pel carrer i no pogués actuar fins que algú li demanés que actués», exemplificaven les mateixes fonts.
Els querellats defensen les accions de control de l’entitat bancària
Fonts properes als executius afectats per la querella van respondre ahir a les diverses acusacions de l’advocat del Govern, Manel Pujadas. Segons aquestes fonts, els tractes amb cases de canvi sud-americanes a les quals va fer referència el lletrat «havien rebut auditories que no posaven cap oposició en aquestes relacions». Amb tot, les citades fonts van reconèixer que les auditories «consideraven que cal mantenir i reforçar el control per anar reduint els tractes que es feien amb ells» i així, com també va dir Pujadas, el 2013 l’entitat va deixar d’operar amb cases de canvi.
Pel que fa als advertiments de les entitats internacionals, les fonts properes als querellats van explicar que únicament un dels corresponsals citats per Pujadas va deixar d’operar amb BPA i un altre ho va fer amb tota la plaça financera andorrana per decisió pròpia.
Finalment, les mateixes fonts van exposar que, tal com va declarar en roda de premsa el lletrat de l’Executiu, l’Oficina de control d’Actius Estrangers dels Estats Units (OFAC) va contactar amb BPA arran del cas Norman Puerta, un client veneçolà. Acte seguit, BPA hauria fet una declaració de sospita a la Uifand i aquesta, segons les fonts esmentades, va respondre que «al ser un cas judicialitzat, si l’OFAC vol informació l’ha de demanar per vies oficials».