El ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, va presentar ahir en roda de premsa el nou Decret de prevenció i tractament de situacions d’assetjament escolar als centres educatius. La norma neix amb l’objectiu de dotar d’estructura jurídica sòlida el tractament i la resolució d’aquest tipus de problemàtiques. «El treball ve de lluny, des que l’any 2011 la Comissió Legislativa d’Educació comencés a treballar en un protocol específic», va explicar Jover, la primera versió del qual va entrar en vigor de cara al curs 2012-2013. Després d’una recollida d’impressions i millores, doncs, va entrar en vigor un segon protocol que es va activar, en aquesta ocasió, durant el curs 2014-2015.
 

Jover va explicar que el curs 2014-2015 es van detectar nou casos d’assetjament escolar, mentre que el curs passat, se’n van comptabilitzar cinc. Jover va admetre que, «tot i que les xifres escolar tendeixen a la baixa, encara són insuficients per fer-ne una valoració en clau de legislatura».

 

DEFINICIÓ I OBJECTIUS / El text –redactat amb la col·laboració dels professionals dels tres sistemes educatius– s’organitza en un total de 17 articles i dos annexos que aporten una definició acurada del que es considera assetjament escolar, els procediments de detecció més efectius per identificar els casos i els diversos protocols d’actuació quan es produeixi una situació d’aquesta índole.
 

L’objectiu principal del Decret se centra en les polítiques de prevenció «que permetin, a través de la formació dels treballadors i professionals de l’àmbit educacional, identificar amb suficient anterioritat aquests casos», va apuntar Jover, incloent «un seguit d’indicadors que permetin objectivar el procés d’identificació». Tot i creure que no existeix una falta de formació per part dels professionals, la llei «contribuirà a continuar en la preparació d’aquests treballadors», que tenen «un paper cabdal en la identificació i gestió dels casos».
 

Pel que fa a la modalitat cibernètica del delicte, Jover va assenyalar que «tot i que d’assetjament n’hi ha hagut sempre, l’aparició de les eines digitals han propiciat el fer-ho a través de la xarxa», una àrea en la qual, en especial, «s’està treballant conjuntament amb el cos policial». En aquest sentit, cal destacar la revisió que implica el decret dels interventors i protagonistes en els processos d’assetjament, delimitant exactament la feina que ha de fer cada actor i els protocols concrets que cal seguir.
 

Per altra banda, el decret «delimita clarament els actors associats a una situació d’assetjament, identificant-ne l’agressor, la víctima i l’espectador», va explicar el ministre. En aquest sentit, el ministre va posar èmfasi en la importància que les víctimes «no escullin la via del silenci i denunciïn els casos», així com també la necessitat d’acabar «amb la indiferència dels espectadors que testimonien aquest tipus de casos», fet que «reafirma fortament el rol de l’agressor».

 

REACCIÓ DE SOM COM SOM / Carles Perea, president de l’associació Som com som, va assenyalar ahir a EL PERIÒDIC que el Govern «no ha comptat amb les associacions que actualment gestionen casos d’assetjament per a la construcció del decret». En resposta a les declaracions del ministre Jover fent referència a què l’associació va deixar de tenir converses amb el Govern arran d’una reunió en la qual es van exposar dos casos d’assetjament, Perea el va contradir exclamant que «la reunió va concloure de manera que el ministeri ens havia d’aprovar el projecte de gestió del casos presentats».
 

Després de més d’un any de la trobada, però, Perea va afirmar que «ningú s’ha tornat a posar en contacte amb nosaltres, quedant tot aturat per culpa d’una falta de voluntat més que evident». Des de la celebració de la reunió, el juliol del 2015, l’associació va gestionar cinc casos més, dels quals un d’ells es troba pendent de judicialització.
 

Jover es va desmarcar del tema afirmant que «a banda el treball que fan les associacions, nosaltres ens hem de dedicar a realitzar la nostra feina».