El jutge del del ‘cas 3%’ segueix el rastre de la trama a Andorra
El magistrat vol conèixer els moviments dels comptes dels empresaris que estan sent investigats
El jutge del Vendrell (Tarragona) que investiga el cas del 3% ha enviat una comissió rogatòria a Andorra per recollir informació sobre els moviments dels comptes bancaris que tenen al Principat diversos dels empresaris investigats i la seva possible relació amb CDC.
El jutge, que ja el 2015 va demanar informació a Andorra sobre els actius bancaris dels investigats, ha demanat ara una ampliació de la seva comissió rogatòria per conèixer els moviments dels comptes dels empresaris que tenen diners al Principat: Jordi Sumarroca, Jordi Soler, Sergio Lerma i Xavier Tauler i les seves respectives companyies.
En un acte de novembre passat que figura en el sumari del 3%, a què ha tingut accés Efe, el jutge considera «indispensable» tenir coneixement dels moviments bancaris a Andorra dels investigats, almenys des de l’any 2009 fins a l’actualitat, ja que «pot aportar informació molt important per a la causa, aclarint la possible comissió de delictes greus».
Amb la seva petició a les autoritats andorranes, el jutge pretén conèixer el destí dels diners que hagin pogut rebre els càrrecs públics imputats en la trama del 3%, així com si, a partir dels comptes d’Andorra, haurien realitzat actes d’aflorament dels béns rebuts com suborn.
En el seu escrit, el magistrat detalla a les autoritats andorranes que en la causa investiga la relació existent entre la concessió d’obres públiques per part d’ens públics «controlats políticament» per CDC «a canvi de donacions a les fundacions vinculades al referit partit polític» .
Després de la seva primera comissió rogatòria, efectuada el 12 de novembre de 2015, la Policia andorrana li va remetre l’11 de maig de 2016 al magistrat un informe en el qual determinava l’existència de productes financers al Principat a nom de Jordi Soler (vinculat al grup Soler), Jordi Sumarroca i els seus germans Carles i Albert (vinculats al grup Teyco), Sergio Lerma (Oproler), Francesc Xavier Teuler (Copisa), i de les societats Urbase, Idom Enginyeria i Sistemes SA.
«Un cop identificats aquests productes, i tenint en compte els supòsits de suposada corrupció en els quals es trobarien immerses aquestes persones físiques i jurídiques, l’aclariment i millor comprensió dels fets investigats fan necessari el coneixement del detall de les operacions efectuades des d’aquells comptes», apunta el jutge.
En l’escrit, en el qual precisa que els delictes investigats són els de blanqueig de capitals, falsedat en document mercantil, prevaricació i suborn, el jutge sol·licita l’aportació de la relació de moviments dels comptes bancaris dels empresaris, informant sobre els «conceptes reals» de les operacions i de la identitat de les persones que hagin tingut relació amb aquells comptes o hagin operat amb elles.
També sol·licita que li remetin la informació bancària d’altres investigats en la causa «en relació a qualsevol informació disponible relativa a contractes mercantils en què hagin intervingut o dels que la contrapart hagi estat qualsevol d’ells».
En la seva primera comissió rogatòria, de novembre de 2015, el jutge també demanava a les autoritats andorranes que li aclarissin si els constava que tinguessin comptes al principat altres imputats, com els tresorers de CDC Daniel Osàcar i Andreu Viloca, o l’exdirectiu de la empresa d’obra pública de la Generalitat, Infraestructures.cat, Josep Antoni Rosell.
El jutge advertia que en una caixa de seguretat suposadament propietat de Rosell la Guàrdia Civil va localitzar 85.000 euros en bitllets de 500 euros embolicats en paper de diari, i diversos objectes de valor, com dos rellotges de luxe, amagats entre mitjons, «que podrien ser resultat del suborn suposadament investigat».
El magistrat apuntava a més que també li cridava l’atenció la «aparent manca d’actius patrimonials» de Viloca.
«La proximitat i veïnatge de Catalunya –lloc de residència dels investigats– i el Principat d’Andorra, i la facilitat de comunicació, poden fer suposar que d’alguna manera poden existir productes financers a nom dels suposats responsables dels delictes investigats que hagin pogut ser usats per poder tornar al trànsit econòmic les possibles quantitats percebudes de manera il·legal per part d’aquells (els empresaris)», remarcava el jutge.
El jutge, que ja el 2015 va demanar informació a Andorra sobre els actius bancaris dels investigats, ha demanat ara una ampliació de la seva comissió rogatòria per conèixer els moviments dels comptes dels empresaris que tenen diners al Principat: Jordi Sumarroca, Jordi Soler, Sergio Lerma i Xavier Tauler i les seves respectives companyies.
En un acte de novembre passat que figura en el sumari del 3%, a què ha tingut accés Efe, el jutge considera «indispensable» tenir coneixement dels moviments bancaris a Andorra dels investigats, almenys des de l’any 2009 fins a l’actualitat, ja que «pot aportar informació molt important per a la causa, aclarint la possible comissió de delictes greus».
Amb la seva petició a les autoritats andorranes, el jutge pretén conèixer el destí dels diners que hagin pogut rebre els càrrecs públics imputats en la trama del 3%, així com si, a partir dels comptes d’Andorra, haurien realitzat actes d’aflorament dels béns rebuts com suborn.
En el seu escrit, el magistrat detalla a les autoritats andorranes que en la causa investiga la relació existent entre la concessió d’obres públiques per part d’ens públics «controlats políticament» per CDC «a canvi de donacions a les fundacions vinculades al referit partit polític» .
Després de la seva primera comissió rogatòria, efectuada el 12 de novembre de 2015, la Policia andorrana li va remetre l’11 de maig de 2016 al magistrat un informe en el qual determinava l’existència de productes financers al Principat a nom de Jordi Soler (vinculat al grup Soler), Jordi Sumarroca i els seus germans Carles i Albert (vinculats al grup Teyco), Sergio Lerma (Oproler), Francesc Xavier Teuler (Copisa), i de les societats Urbase, Idom Enginyeria i Sistemes SA.
«Un cop identificats aquests productes, i tenint en compte els supòsits de suposada corrupció en els quals es trobarien immerses aquestes persones físiques i jurídiques, l’aclariment i millor comprensió dels fets investigats fan necessari el coneixement del detall de les operacions efectuades des d’aquells comptes», apunta el jutge.
En l’escrit, en el qual precisa que els delictes investigats són els de blanqueig de capitals, falsedat en document mercantil, prevaricació i suborn, el jutge sol·licita l’aportació de la relació de moviments dels comptes bancaris dels empresaris, informant sobre els «conceptes reals» de les operacions i de la identitat de les persones que hagin tingut relació amb aquells comptes o hagin operat amb elles.
També sol·licita que li remetin la informació bancària d’altres investigats en la causa «en relació a qualsevol informació disponible relativa a contractes mercantils en què hagin intervingut o dels que la contrapart hagi estat qualsevol d’ells».
En la seva primera comissió rogatòria, de novembre de 2015, el jutge també demanava a les autoritats andorranes que li aclarissin si els constava que tinguessin comptes al principat altres imputats, com els tresorers de CDC Daniel Osàcar i Andreu Viloca, o l’exdirectiu de la empresa d’obra pública de la Generalitat, Infraestructures.cat, Josep Antoni Rosell.
El jutge advertia que en una caixa de seguretat suposadament propietat de Rosell la Guàrdia Civil va localitzar 85.000 euros en bitllets de 500 euros embolicats en paper de diari, i diversos objectes de valor, com dos rellotges de luxe, amagats entre mitjons, «que podrien ser resultat del suborn suposadament investigat».
El magistrat apuntava a més que també li cridava l’atenció la «aparent manca d’actius patrimonials» de Viloca.
«La proximitat i veïnatge de Catalunya –lloc de residència dels investigats– i el Principat d’Andorra, i la facilitat de comunicació, poden fer suposar que d’alguna manera poden existir productes financers a nom dels suposats responsables dels delictes investigats que hagin pogut ser usats per poder tornar al trànsit econòmic les possibles quantitats percebudes de manera il·legal per part d’aquells (els empresaris)», remarcava el jutge.