ESCALDES-ENGORDANY
Els assassins de Gálvez debuten l’endemà de l’1-O
L’editorial Males Herbes publica dilluns la novel·la ‘Arnes’
«Fa mesos que tenim programat el llançament del llibre Arnes, de l’escriptor andorrà David Gálvez, pel dia 2 d’octubre. Veient el caire que estan prenent els esdeveniments, i convençuts que la cosa anirà a més, ens hem plantejat ajornar la sortida del llibre. Finalment, després de donar-hi moltes voltes, hem decidit seguir endavant i mantenir la data, així, passi el que passi, hi ha una cosa del 2-O que podem assegurar: es continuaran publicant llibres en català», afirma l’editorial Males Herbes.
L’editorial torna a confiar en Gálvez i dilluns sortirà a la venda Arnes, «un recull d’històries que podrien ser els cinc costats d’un pentàgon. Totes se submergeixen en els aiguamolls psicològics d’un assassí, però cadascuna ho fa amb una òptica diferent, des de la reconstrucció documental al relat fantàstic, des de la visió mítica al realisme més despullat», exposa la sinopsi del llibre. «Sense fer diferències entre personatges històrics i ficticis, David Gàlvez fa servir totes les tècniques narratives que té a l’abast per ficar-nos dins la ment d’uns protagonistes obsessionats a realitzar allò que atorga un sentit a les seves vides, cinc individus que, en certa manera, són víctimes de les seves pròpies obsessions», conclou.
Arnes és la tercera novel·la que Gálvez publica amb Males Herbes, després de Cartes mortes (2014) i Res no és real (2015). Amb l’editorial també ha participat en l’obra col·lectiva Punts de fuga (2015) i l’any passat va traduir La millor història del món, de Rudyard Kipling.
Els editors afirmen que «amb la seva tercera obra de ficció, l’escriptor andorrà David Gálvez es consolida com una de les veus més inquietes i alhora sòlides de la narrativa catalana actual, combinant la perícia estilística que va enlluernar la crítica a Cartes mortes, amb la imaginació que va fer les delícies dels lectors a Res no és real. A Arnes, Galvez sintetitza el seu univers literari per fer un pas endavant, així teixeix una obra exquisida i corprenedora, d’un autor que no para de créixer».
A l’espera del que pugui passar a Catalunya l’endemà del referèndum, l’editorial no ho dubta: «I que quedi clar: quan comenci l’intent de genocidi cultural (que vindrà, no en dubteu) estarem on hem d’estar. Si tanquen les impremtes tornarem als fanzines fotocopiats, i si ens prenen els papers, escriurem a les parets».
L’editorial torna a confiar en Gálvez i dilluns sortirà a la venda Arnes, «un recull d’històries que podrien ser els cinc costats d’un pentàgon. Totes se submergeixen en els aiguamolls psicològics d’un assassí, però cadascuna ho fa amb una òptica diferent, des de la reconstrucció documental al relat fantàstic, des de la visió mítica al realisme més despullat», exposa la sinopsi del llibre. «Sense fer diferències entre personatges històrics i ficticis, David Gàlvez fa servir totes les tècniques narratives que té a l’abast per ficar-nos dins la ment d’uns protagonistes obsessionats a realitzar allò que atorga un sentit a les seves vides, cinc individus que, en certa manera, són víctimes de les seves pròpies obsessions», conclou.
Arnes és la tercera novel·la que Gálvez publica amb Males Herbes, després de Cartes mortes (2014) i Res no és real (2015). Amb l’editorial també ha participat en l’obra col·lectiva Punts de fuga (2015) i l’any passat va traduir La millor història del món, de Rudyard Kipling.
Els editors afirmen que «amb la seva tercera obra de ficció, l’escriptor andorrà David Gálvez es consolida com una de les veus més inquietes i alhora sòlides de la narrativa catalana actual, combinant la perícia estilística que va enlluernar la crítica a Cartes mortes, amb la imaginació que va fer les delícies dels lectors a Res no és real. A Arnes, Galvez sintetitza el seu univers literari per fer un pas endavant, així teixeix una obra exquisida i corprenedora, d’un autor que no para de créixer».
A l’espera del que pugui passar a Catalunya l’endemà del referèndum, l’editorial no ho dubta: «I que quedi clar: quan comenci l’intent de genocidi cultural (que vindrà, no en dubteu) estarem on hem d’estar. Si tanquen les impremtes tornarem als fanzines fotocopiats, i si ens prenen els papers, escriurem a les parets».