Peramola va commemorar dissabte passat els fets ocorreguts a la vila en els darrers mesos de la Guerra de Successió, quan l’exèrcit borbònic va ordenar calar foc al poble. L’ajuntament urgellenc va decidir batejar un espai que hi ha en un dels extrems del carrer de la Clariana, ubicat al centre històric de la població, amb el nom 25 de gener de 1714. 

L’alcaldessa de Peramola, Gemma Orrit, va explicar que amb la iniciativa s’ajuda a fer consciència sobre uns fets que van ser «esfereïdors» i dels quals «molta gent, inclús del municipi, no en té constància». A més, va dir que el canvi de nom no afecta els veïns i veïnes, ja que cap de les cases que hi ha en aquesta zona tenen l’entrada principal per la plaça.

Per la seva banda, l’escriptor i lingüista Josep Espunyes va subratllar que la voluntat de tot plegat també és homenatjar les persones «que van lluitar i morir en la defensa de les llibertats nacionals de Catalunya», ja que, segons va comentar, la localitat va participar activament a la revolta pagesa, iniciada a Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) contra l’augment dels tributs de guerra que havien de pagar a l’exèrcit que estava al servei del rei Felip V. De fet, la població hauria estat considerada «el bressol comarcal de la rebel·lió» i, després d’aconseguir bloquejar durant nou dies l’anomenat Regiment de Guipúscoa a Oliana, va acabar patint una ordre perquè es degollés i pengés diversos dels seus veïns, a més que es fes la crema del poble, que en aquell moment tenia entre 80 i 90 cases.

Els informes de guerra que es conserven a Madrid, a l’arxiu històric nacional, corroboren els fets del 25 de gener de 1714 i la crueltat dels mateixos. Un exemple és la carta que el militar borbònic flamenc Jean François Nicolas Bette va enviar a Felip V, on diu que va «atacar a uns rebels a Peramola, als quals va manar penjar i calar foc al lloc» assegurant «que aviat estaria tot quiet».