El Col·legi de Fisioterapeutes reivindica un augment de fins al 35% dels preus actuals dels tractaments. L’increment de les tarifes base es fixaria en funció de la vàlua del professional. És a dir, a partir de l’experiència i el nivell d’estudis de cada fisioterapeuta. Una comissió formada per representants del Ministeri de Sanitat, del col·legi i de la CASS s’encarregaria de la classificació a través de l’avaluació de les especificitats i els diplomes que avalin els treballadors del sector. 

La proposta que encapçala la degana del col·legi, Edith Rascagneres, s’emmiralla en el model francès. Les tarifes de les consultes a França, però, es poden apujar de manera il·limitada. «A França se’ls en va anar de les mans. Al centre de París hi ha fisioterapeutes que, com que són catedràtics, cobren un 180% més del que fixa l’Estat», va explicar Rascagneres. La professional andorrana desaprova aquests «excessos» i aposta per un sistema «una mica més raonable» que eviti preus desorbitats. 

La nova fórmula proposada pretén posar en valor la feina dels fisioterapeutes. «Volem que es valorin més les especialitzacions i dignificar la professió», va afirmar. A més, Rascagneres creu que el fet de tenir en compte la valoració dels coneixements de cada fisioterapeuta motivaria els professionals sanitaris a reciclar-se més sovint.

Una despesa per al pacient

El col·lectiu considera que qui hauria d’assumir el cost extra és el pacient i no la CASS. Rascagneres va aclarir que la mesura està pensada perquè les assegurances mèdiques privades cobreixin la diferència. «En vistes que una gran part de la població està coberta amb una assegurança complementària privada, volem fer aquesta alça tarifària», va explicar. En el cas de les persones que no tenen una complementària, els pacients «ho haurien de posar de la seva butxaca», va afirmar la fisioterapeuta.

A banda de flexibilitzar els preus segons els mèrits de qui ofereix el servei, els professionals demanen un augment general de les tarifes. «Fa vuit anys que les tenim congelades», va lamentar Rascagneres. Ara mateix, una sessió costa 14,28 euros. El 65% ho reemborsa la CASS i el 35% restant ho paga l’usuari. «La tarifa hauria d’estar sobre els 16 o els 18 euros per sessió», va calcular Rascagneres. 

També per als dentistes

L’increment de les tarifes també és una de les demandes del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs, liderat per Celine Diet. «Hi ha coses que s’haurien de pagar millor, com l’endodòncia. Les tècniques han millorat i el material d’ara és més específic i més car», va assegurar Diet. 

«En certs tractaments, els pacients haurien de pagar més. Des del 2003 que no apugem les tarifes. Al contrari, ens les han retallat», va criticar Diet. L’odontòloga va voler deixar clar que, tot i que el col·legi que representa està a favor d’una revisió dels preus, encara s’han de reunir tots els professionals per acabar de concretar quins tractaments requereixen d’un augment de tarifes. 
L’objectiu, tant dels odontòlegs com dels fisioterapeutes, és reprendre el debat a partir d’aquest setembre. 

El col·legi professional considera insuficient el límit de 10 sessions proposat per la CASS

Els fisioterapeutes consideren un «sense sentit» la proposta de la CASS de reduir de 20 a 10 sessions el límit màxim que pot receptar un metge en una visita. «En molts pocs casos es cura res amb només 10 sessions. Només en casos de mals d’esquena molt lleus», va destacar la presidenta del Col·legi de Fisioterapeutes, Edith Rascagneres. 

La professional tampoc entén el paper dels metges rehabilitadors en la proposta de la parapública. Si després de les 10 sessions, el pacient necessita més hores de tractament, s’hauria de demanar cita amb un rehabilitador perquè, després d’una examinació, aprovés la recepta d’entre 10 i 20 sessions més de fisio. A partir de la trentena sessió, la CASS ja no subvencionaria cap més. 

«Com pot ser que facin passar tots els pacients per un rehabilitador si només n’hi ha cinc en tot el país?», es pregunta Rascagneres. De fisioteràpies en actiu, n’hi ha un total de 168. 

En el cas que el canvi es fes efectiu, la presidenta del col·legi exigeix que es contractin més rehabilitadors i que tots siguin de la CASS. D’aquesta manera no es vulneraria el «dret d’elecció» dels usuaris i no s’animaria els pacients a continuar els tractaments als centres privats dels propis metges rehabilitadors. 

Sobre els efectes d’aquesta mesura, Rascagneres és clara: «No disminuirà la despesa de la CASS ni tampoc hi haurà menys baixes laborals, però hi haurà més casos de persones que deixaran d’anar al fisio sense estar recuperades».

El col·legi ha presentat les queixes formals al consell d’administració de  CASS.