Sant Julià de Lòria
Pintat denuncia «fortes pressions internacionals» sobre el Consell
El candidat de terceravia retreu que «s’hagi inclinat el cap» per «nerviosisme o improvisació»
El candidat a cap de Govern de terceravia, Josep Pintat, va fer un crit d’alerta ahir sobre les conseqüències que ha tingut sobre les institucions del país diferents esdeveniments que s’han viscut al llarg de la legislatura passada. «He vist com el Consell General i el Govern estan sotmesos a les fortes pressions d’organismes internacionals», va denunciar, assegurant que «el Consell General s’ha transformat en una mera bústia de recollir voluntats exteriors». Igualment, va retreure que «la gent que ha estat allà, senzillament han inclinat el cap. Entre estar bé amb la comunitat internacional o dir sí a tot per nerviosisme o improvisació, no pot ser».
Pintat va ser clar i contundent en la intervenció que va dur a terme en el míting que terceravia+UL+independents va celebrar ahir a Sant Julià. En un auditori Claror pràcticament ple, va endur-se el primer aplaudiment de la nit només d’entrar per la porta. Pintat jugava a casa, acompanyat dels candidats territorials, i no es va oblidar de recordar que UL és un dels partits més antics del país. En l’acte també van intervenir els aspirants parroquials, Josep Majoral i Carine Montaner, que van fer un repàs de la feina feta durant la legislatura passada i van ser els encarregats de desgranar les propostes que es porten al programa, tot plegat garantint una opció «de seny», que «defuig els populismes» i que presenta idees «responsables, realistes i innovadores».
Pintat, potser conscient del públic que tenia a davant, va fer un discurs crític amb el darrer Govern encapçalat per Toni Martí. «En la darrera legislatura he comprovat la fragilesa del nostre país. He vist com una nota d’un organisme nord-americà, amb un obrir i tancar d’ulls, posava en entredit tot l’estat del benestar. Som fràgils i hem d’actuar amb cura, no podem improvisar», va manifestar.
D’altra banda, com ha anat fent al llarg de la campanya, també va qüestionar el fet que «el Consell General s’ha transformat en una mera fàbrica de fer lleis, lleis mal pensades en les quals l’efecte es veu a posteriori i els efectes col·laterals ja ens els anirem trobant».
Unió Europea
L’acord d’associació amb la UE va endur-se una altra part important del parlament de Pintat, que va recordar els diferents acostaments que s’han fet des del Govern d’Albert Pintat. «El que no pot fer Andorra és enviar missatges erronis a la UE perquè ens prendran per canalla i carallots. No sabem on anem ni què volem i menys fer-ho d’esquena de la gent i els col·lectius empresarials», va etzibar, afegint que «no s’hi val que el senyor Espot ens digui que ens hem equivocat i que ara ho farem millor».
El candidat de terceravia va qualificar de «molt lamentable» el que ha passat els darrers anys i va assegurar a l’auditori i amb to solemne que «cap dels que esteu aquí us ho mereixeu». «Tinc la sensació que només es consulten les coses quan es ve a demanar el vot», va concloure.
Abans d’acabar la seva intervenció demanant confiança i el vot per terceravia, Pintat va insistir que les altres formacions actuen utilitzant «la postveritat, distorsionant la realitat a la seva conveniència per fer creure altres coses i ho fan jugant sense misericòrdia amb les esperances de les persones que ho passen malament». També va criticar les promeses «populistes» dels que fomenten el bipartidisme.
Proposta perquè Sud Radio sigui Patrimoni Material de la Unesco
El candidat de la llista nacional de terceravia, Joan Font, va explicar que la formació inclourà l’equipament tècnic de l’antic centre emissor de Sud Radio del Pic Blanc a la llista de patrimoni cultural «com a centre històric d’una ràdio AM única i emblemàtica a Europa». Font va assegurar que «farem el necessari perquè aquest centre emissor, l’edifici i l’equipament siguin declarats patrimoni material de la Unesco». Joan Font va lamentar que estigui «desaprofitat culturalment, un espai que és propietat de Govern». El candidat de terceravia, que va ser el locutor encarregat d’anunciar el tancament de les emissions l’any 1982, va afirmar que crear un centre d’interpretació de la història de la ràdio seria «donar a les instal·lacions una segona vida que es mereixen». Terceravia creu que la cultura crea identitat i facilita la cohesió social i una societat que vetlla per les manifestacions de la seva cultura és una societat rica i diversa. Per aquest motiu, treballar perquè el centre emissor de Sud Radio al país esdevingui patrimoni material de la Unesco seria una oportunitat per «presentar Andorra com un país compromès amb totes les manifestacions de la cultura, que són el nostre millor aparador davant del món, allò que ens fa únics i singulars». Així, es creu que «la difusió i la projecció exterior de les instal·lacions històriques del país són fonamentals».
D’altra banda, els candidats territorials de Sant Julià, Josep Majoral i Carine Montaner, van visitar el Cortal de Llumeneres pe mostrar el seu suport a la pagesia, la ramaderia i l’agricultura. «És una gran evidència que el sector primari ha estat i és un dels pilars fonamentals de la nostra economia i és, entre altres, qui ha portat el país on el tenim avui, per tant, nosaltres li donem plenament suport», va assegurar Majoral.
El candidat va recordar que l’acord d’associació amb la UE posarà fi al sector tabaquer tard o d’hora i, per tant, «cal ajudar clarament aquest sector a la seva reconversió. Com? Treballant conjuntament, trobant un consens tots plegats, implicant-hi de manera real el Govern». Va posar com a exemple la possibilitat de reconvertir bordes i cortals en cases rurals, o complementar l’activitat ramadera o agrícola. També va proposar cultius alternatius, com el nabiu, amb el qual ja s’han fet proves, i la mel.
Llengua
La candidata territorial d’Andorra la Vella, Emi Matarrodona, va mostrar ahir la preocupació «per la nostra identitat, en aquest cas per la llengua oficial». Va assegurar que promouran l’ús del català en tots els àmbits de la vida. «En aquests vuit anys de desgovern s’han fet moltes barbaritats. En tre elles, la reducció del temps dedicat a aprendre català a l’escola andorrana».