El president del grup parlamentari de terceravia, Josep Pintat, veu prioritari que la legislatura s’enceti amb un nou canvi en la Llei de la sostenibilitat de les finances públiques, l’anomenada Regla d’Or. El polític lauredià lamenta que l’Executiu liderat per Toni Martí, el mateix que va fer la llei, la modifiqués «per permetre a l’Estat poder fer dèficits». Posicionament que no comparteix en absolut. «Nosaltres creiem que cal modificar-la emprant com a criteri el dèficit zero. No s’hi val només manifestar la voluntat que farem pressupostos equilibrats, fixem-ho per llei i redefinim aquesta normativa de forma objectiva i que realment sigui un instrument per permetre veure si les propostes electorals se suporten o no amb el pressupost públic», argumenta.

Pintat considera que aquest hauria de ser el principal punt de partida del nou Govern, fent una projecció a llarg termini per determinar «si les propostes que es porten i els reptes de futur són viables i quin impacte tindria tot això sobre el teixit productiu del país». Considera que, entre altres, caldria estudiar què implicaria apujar les cotitzacions, incrementar o rebaixar la fiscalitat o les conseqüències d’unes inversions o altres. Per al líder de terceravia aquest seria «l’instrument que hauria de marcar què pot suportar la nostra administració i l’economia del país».

Retallades  

Pintat també considera que aquest treball no s’hauria de fer només amb una òptica de quatre anys, sinó que hauria d’abastar un període més llarg. «Seria un bon instrument per quantificar i fer seguiment de totes les voluntats polítiques amb la premissa del dèficit zero», manifesta. Alhora, deixa clar que «si això no quadra, ja sabem què vol dir: retallem».

El lauredià no concreta quines serien les retallades, i quan se li pregunta per si serien partidaris de tornar a les retallades, subratlla que «del que no som partidaris és que la despesa de l’Estat estigui desbocada i es compensi apujant la fiscalitat», fet que sustenta en les darreres dades fetes públiques pel departament d’Estadística. També assegura que «no som partidaris que quan es diu que les pensions no es podran pagar en un futur, es continuï la festa d’aquesta manera». Així, sentencia: «Del que som partidaris és de posar ordre a casa i d’encarar els reptes de futur amb serietat».

Per tot plegat es mostra crític amb les solucions adoptades fins ara, de decidir aplicar mesures aïllades sense tenir en compte aquesta visió més global. Recorda que les mesures que s’han anunciat fins ara, com un increment de les cotitzacions per poder fer sostenible el sistema de pensions de jubilació, «tindran un impacte en el teixit productiu i no són quantitats petites, per tant, crec que aquesta reflexió toca». De la mateixa manera exposa que cal anar més enllà dels estudis actuarials que s’han fet fins al moment. «L’important és saber quin impacte tindran sobre l’economia i aquesta economia quin creixement tindrà».

Josep Pintat augura, tenint en compte les previsions dels països veïns, que la tendència és anar cap a un període de recessió i no de creixement, per tant, assenyala que «estem més per intentar augmentar un fons de resiliència que no continuar improvisant».
Unes anàlisis que han de permetre aclarir la situació, també, per poder afrontar les negociacions amb la UE. «Assentar uns acords amb la UE, sense tenir present això i sense saber quin model teixirem a la vora, és una mica arriscat».

Malestar ciutadà 

Un dels aspectes en què més insisteix és en què «avui dia s’estan recaptant molts més impostos, hi ha molta més despesa, es genera més deute i hem vist episodis de malestar ciutadà». Un escenari que no agrada gens al conseller general, que insisteix que des de la seva formació, «no som partidaris de continuar amb això».

De fet, des del seu punt de vista, la seva proposta es tracta d’un punt de partida que el nou Govern hauria d’haver exposat «nítidament» als ciutadans, en comptes de «prendre decisions que per si soles estan desvinculades». Pintat, a més, adverteix que si l’Executiu de Xavier Espot està disposat a accedir a posicionaments més globals, «és més fàcil que trobin una implicació per part nostra», si bé, reconeix que tenint una majoria de 17 consellers, «faran el que voldran».