La primera part de l’estudi que ha d’avaluar la viabilitat real i econòmica de la construcció d’un aeroport dins d’Andorra ha determinat que aquesta és possible i que tindria un cost aproximat d’entre 500 i 700 milions d’euros. El president de la Cambra de Comerç –principal entitat impulsora del projecte–, Miquel Armengol, va informar que ja hi ha grups d’inversors internacionals, «i també algú del país», interessats a canvi de concessions. En cas de fer-se realitat, l’aeroport d’Andorra s’instal·laria a la vall de Grau de Roig, en terrenys 100% comunals, de manera que «només caldrà arribar a un acord amb el Comú d’Encamp», va assegurar Armengol. En referència a la gestió, el vicepresident de la Cambra de Comerç, Ramon Ginesta, va avançar que dependrà dels operadors, però que la tendència serà la seva privatització. 

Tal com va explicar l’assessor de la Cambra de Comerç Philippe Chenevier, la pista de l’aeroport constaria de dos quilòmetres de llargada i d’un únic sentit, que permetria rebre vols comercials amb entre 150 i 200 passatgers a bord (avions tipus Ryanair o Vueling), procedents d’una distància no superior als 5.000 quilòmetres. Chenevier va afirmar que el fet que la carretera de comunicació a la zona ja existeixi és un «avantatge molt important». 

Així mateix, el responsable de CGX, una de les empreses encarregades de l’estudi, Adrien Quénard va afegir que la infraestructura tindria capacitat per rebre uns 200.000 passatgers anuals (100.000 en viatge d’anada i tornada), repartits en cinc vols diaris, entre avions comercials i jets privats. A més, en una imatge virtual es va mostrar que la instal·lació disposaria en la seva banda sud d’un aparcament per a cinc aeronaus, una zona per als avions privats i altres hangars. La cara nord de la vall es reservaria per a futures ampliacions. 

Segons Armengol, la construcció d’aquest aeroport també resoldria la de l’heliport, ja que es podrien tenir ambdues infraestructures en el mateix espai, i que aquest és «perfectament compatible» amb l’Aeroport d’Andorra-La Seu, perquè van destinats a públics diferents. «L’aeroport nacional –a diferència de l’urgellenc– no està pensat per a l’aviació esportiva o regional. Nosaltres busquem atraure la inversió i el turisme de luxe per diversificar el model econòmic del país», va detallar el president de la Cambra.

Les fases

Aquesta primera fase, realitzada entre les empreses franceses Navblue i CGX, es va iniciar el mes de juny del 2018 i s’ha conclòs durant aquests darrers dies. El següent pas consistirà en determinar l’impacte mediambiental, tot i que Armengol va assegurar que «això no serà un problema» perquè els tipus d’avions que podrien aterrar al Principat «són dels silenciosos». 

Les últimes fases tractarien d’autoritzacions administratives de l’Estat –amb les conseqüències geopolítiques que això suposaria, com l’obertura d’una nova frontera aèria a Europa– i l’homologació a través d’organismes internacionals o de l’Aviació Civil andorrana, que s’hauria de desenvolupar. 

Un aeroport especial

Tot i la viabilitat comprovada de l’aeroport, el tècnic de Navblue Màxim Caille, va destacar dos aspectes a tenir en compte: d’una banda la diferència reglamentària amb altres aeroports i, de l’altra, les conclusions dels assajos simulats. D’aquesta última, va dir Caille, es va extreure que el terreny presenta «alguns problemes específics de la geografia andorrana», com les muntanyes –que dificulten la visibilitat d’aterratge– o el pendent del 2% de la pista, de manera que caldria que els pilots tinguessin una formació especial i complementària als estudis generals d’aeronàutica.

Amb tot, Armengol va afirmar que si bé es tracta d’un projecte ambiciós, no és impossible, sinó «innovador i indispensable» per Andorra, ja que permetrà l’ampliació de la seva zona d’influència, diversificar l’economia i atraure inversió estrangera i millorar la competitivitat turística i comercial.