«La salut de la cabana d’isards d’Andorra és la millor del Pirineu després de la Setcases». Així ho va assegurar ahir el president de la Federació Andorrana de Caça i Pesca, Josep Maria Cabanes, en referència a l’anunci que ahir va fer la Comissió de Seguiment de la Caça: després del pic excepcional del 2017, actualment el Principat té una població de 1.168 animals, la xifra més alta dels 20 anys. D’aquesta manera, es va fixar en 168 les captures permeses durant la setmana de la caça de l’isard, un llindar que també supera amb escreix el dels últims 10 anys. La batuda tindrà lloc del 15 al 22 de setembre. 

El Principat té 1.168 animals bòvids i suposa la cabana més gran de les últimes dues dècades
 

El Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, amb la col·laboració del cos de Baners i els caçadors, ha comptabilitzat 841 isards en els vedats de caça de Xixerella, Sorteny i Ransol, així com en el terreny cinegètic comú. Al vedat d’Enclar han comptat 327 exemplars. L’auge d’aquests mamífers no només rau en la bona salut de la qual gaudeixen, ja que cal recordar que van patir una forta mortalitat durant la primera dècada d’aquest segle arran d’una epidèmia del pestivirus, una malaltia que afecta principalment la família de bòvids. Al Principat, aquest mal va delmar especialment la població el 2010 i la va situar en 382 caps –sense comptar el vedat d’Enclar. «Les condicions climatològiques i caloroses de l’estiu han permès una abundància dels animals en les zones més fresques del país», van indicar fonts del ministeri. 

Colles de quatre 

Per tot plegat, les autoritats han determinat que l’índex de fertilitat global és 0,8 sobre u. Consegüentment, el de creixement s’ha situat en el 24,7% i el de captura, en el 20%. Així, la Comissió de Seguiment de la Caça va determinar que es podrà caçar un isard per colla, les quals estaran formades per un mínim de quatre caçadors després que s’hagin inscrit a la batuda 556. Aquesta decisió també suposa un canvi respecte a l’edició de l’any passat: com que només es van poder capturar 96 exemplars i es van inscriure 537 persones, les colles van passar a ser de sis integrants com mínim. Cabanes va celebrar que tornin a ser grups de quatre: «És l’idoni, fa que la setmana de la caça sigui atractiva i no una batuda més», va assenyalar. 

En el cas que hi hagi captures restants, aquestes se sortejaran el 9 de setembre entre els 83 caçadors que han col·laborat en els censos de l’animal –ho fan amb el permís del ministeri i els Banders– o que van aportar la mostra orgànica en el pla de caça de l’isard de l’any passat. 

Punt de control fix 

Fonts dels Banders van confirmar que aquest any, igual que l’anterior, també hi haurà un punt de control fix per part dels agents amb la finalitat de facilitar la feina als caçadors pel que fa al control de la peça capturada. Podran anar quan vulguin tot i que seguiran tenint l’obligació de comunicar la captura als agents del cos. A més, els banders es desplaçaran quan rebin una trucada si escau.

Respecte a més informació de la setmana de la caça, cal destacar que les dates previstes per constituir les colles són del 26 d’agost al 4 de setembre, ambdós inclosos, a través de la web del Servei de Tràmits del Govern. Les anelles s’hauran de recollir presencialment entre el 9 i el 13 de setembre. 

Cap positiu per pestivirus i altres afectacions

El Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat va anunciar ahir que en l’últim any no s’ha detectat cap isard infectat amb pestivirus. L’àrea realitza un pla de vigilància sanitària amb la col·laboració dels Banders. Des del setembre del 2018 han analitzat 81 mostres de melsa procedents de 80 captures realitzades dins del territori andorrà i d’un animal que es va recuperar mort el febrer del 2018 i cap era portador d’aquesta malaltia. «Hem tingut molta sort perquè no hem trobat cap animal malalt», va assenyalar el president de la Federació Andorrana de Caça i Pesca, Josep Maria Cabanes. Tampoc es va detectar cap cas de queratoconjuntivitis infecciosa en les 153 mostres recollides.