Andorra i la desigualtat
La desigualtat avui, com a resultat de la manca d’igualtat en uns aspectes concrets i comparables, entre dos o més: fets, situacions, realitats, objectes, animals, persones, grups, comunitats... que tot i llurs possibles diferències, diversitat i identitat haurien de ser iguals, en aquelles situacions comparades.
L’evolució de les societats modernes ens fa més individualistes, la competitivitat del lliure mercat i un creixement permanent més vulnerables, mentre que la globalització i l’acceleració tecnològica ens fa més comparables... Amb aquesta pantalla la desigualtat és inevitable i es fa present arreu i en tots els àmbits de les societats actuals, tant les democràtiques com les autoritàries. Aquest fet, que s’ha produït sempre, però del qual no se’n podia parlar, ens obliga avui, que en podem parlar els que podem, a fer-ho.
Individualitat, competitivitat i uniformització globals, avui, semblen donar més oportunitats a tots, en principi, però, són factors determinants de noves desigualtats per a tots aquells situats fora del sistema o en quedin en els seus marges. Perquè si, hi ha noves i velles desigualtats.
Cada sistema, social i ideològic o polític, i temps, incorpora les seves desigualtats. I cada sistema aspira al control dels seus membres i genera en això una nova desigualtat, l’establerta entre els controladors i els controlats. I només els contraris a les qualitats que generen desigualtat poden aportar equilibri i restituir igualtat. En el cas actual serien comunitat (de comú), unitat (d’unió) i diversitat (d’identitat).
Així la desigualtat, en negatiu, es produeix quan no es reconeixen drets o no es té accés a les mateixes oportunitats. I només l’estat i la societat, com a elements de convergència de tots els individus, poden aportar l’equilibri o contrarestar les desigualtats minorant-les. Fins i tot, la desigualtat, pot veure’s com a positiva quan serveix per a reivindicar la diferència i la identitat.
La percepció, però, i la sensibilitat actual, en relació amb la desigualtat, són clarament negatives i no acceptades socialment per una majoria creixent de població.
La Societat Andorrana de Ciències, en la seva 36a Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu, aquest dissabte a Prada de Conflent, tractarà el tema Andorra i la desigualtat.
Hi són previstes les següents intervencions presencials: benvinguda per Àngels MACH i BUCH; presentació per Marta FONOLLEDA i RIBERAYGUA; salutació per Jordi CASASSAS i YMBERT; accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació: un factor creixent de desigualtat social (també a Andorra) per Alan WARD i KOECK; Desigualtat a Andorra? Sí, també n’hi ha per Marta ALBERCH i TERRÉS; Factors estructurals de les desigualtats a Andorra per Joan MICÓ i IBÀÑEZ; NO SÓN UN NÚMERO, de la cohesió social a l’amenaça de la salut democràtica dels nostres joves per Carla GUINOT i MALENO; Creixement i desigualtat en economies dinàmiques per Joan MIR I OBRADOR; El paper de l’energia en les desigualtats per Nerea MORENO i DE SALVADOR; Accessibilitat, capacitats i drets: una aliança contra la desigualtat per Nora PÉREZ i CHALABI; Relació entre la incidència i la prevalença dels trastorns psiquiàtrics i la desigualtat per Carlos MUR i DE VIU; Contrastos des de la perspectiva de gènere per Montserrat RONCHERA i SANTACREU; Radiografia de la desigualtat a Andorra a partir de la despesa pública per Eduard JORDI i BOBER; Participació política i desigualtat per Cerni ESCALÉ i CABRÉ; Desigualtat en economia, treball i habitatge per Conxita MARSOL i RIART; La desigualtat educativa obstaculitza el progrés per Carla RIESTRA i GONZÀLEZ DE UBIETA; Desigualtats i Discapacitat, una realitat a la nostra societat per Jacint RISCO i SUBIRÀ; La desigualtat en la infància per Albert MORA i GONZÀLEZ; La desigualtat que patim les persones amb trastorns addictius. Estigma, autoestigma i perspectiva de gènere per Eva TENORIO i ÀLVAREZ; Construir ascensors avui: Els reptes de la mobilitat intergeneracional a l‘Andorra actual per Yvan LARA i SÀNCHEZ; L’autisme femení, la invisibilitat diagnòstica per Montserrat MASES i COBERÓ i Carolina PASTOR i MONTELLÀ; L’òptica andorrana de la Creu Roja en les desigualtats emergents per Josep POL i PEDRÓS; El paper de la dona a l’Andorra tradicional per Cristina RICO i FLOR; Mediació: una resposta per una justícia més amable per Ramon TENA i PERA; Tots iguals, tots diferents per Diana FIGUERAS i NIETO; L’accés a un habitatge digne, un dels principals factors de desigualtat a Andorra per Amadeu ROCAMORA i RAMONET; Vèncer la desigualtat és una utopia? per Rosa GILI i CASALS; Desigualtat i ajuts socials per Trini MARIN i GONZÀLEZ i Cloenda per Joan Carles RODRÍGUEZ I MIÑANA.
I les comunicacions no presencials següents: Determinants socials de la salut i desigualtat en l’accés a l’atenció sanitària: anàlisi per identificar barreres socioeconòmiques a Andorra per Cristina FERNÀNDEZ-FARINA; Superant barreres en l’àmbit de la discapacitat per Jordi JORDANA i ROSSELL; Repensar i actualitzar la igualtat per Albert GOMÀ i SALA; Nord/Sud: desigualtats desiguals i causes comunes per Rosa DURÓ i SOLANELLES; Lluitar contra la desigualtat vivint en la igualtat per Mossèn Ramon ROSSELL i SERRA; Andorra i Melilla: de les barreres administratives a les barreres físiques per Maria GUILLAMET i FAGES; Desenvolupament o justícia social per acabar amb les desigualtats mundials? El paper d’Andorra en la cooperació internacional per Maria NAVARRO i SOLERNOU i Una petjada francesa a Andorra: unes realitats de la continuïtat històrica en l’actualitat per Claudine TARRENE-FABRESSE.
Reflexionar plegats sobre la desigualtat, ser-ne conscients, ens permet caminar i plantejar l’abast dels problemes i buscar-hi solucions per al nostre moment històric que, naturalment mai seran definitives, mentre hi hagi humanitat, perquè en cada petita mort i petit naixement reinicia la seva història, feta d’infinites històries que recomencen i estan condemnades a renovar-se contínuament; i a les quals només podem transmetre com a relleu l’educació en els valors que ens sustenten i la transmissió del coneixement, les solucions caduquen i s’han de replantejar i adaptar, però bé que s’ho val i tots hi som convidats.