I amb l'atur, ¿què?
Les proves d'estrès fetes al cor dels bancs europeus (això és només una llicència literària, ja que tothom sap que a la banca li manca aquest múscul) han diagnosticat que a Espanya no hi ha, en general, perill d'embòlia o de corralito. És una bona notícia, per bé que alguns experts assegurin que aquestes proves "fan riure". Tant és; continua sent una bona notícia.
El problema seria que això disparés les alegries governamentals. Perquè aquí tenim diversos problemes, però un, molt especialment, sobresurt no tan sols en les enquestes, sinó en la vida de cadascun de nosaltres: l'atur, el maleït atur que no solament no hi ha manera de rebaixar, sinó que fins i tot pot empitjorar, almenys des del punt de vista d'un observador no gaire versat en aquest tema com qui escriu aquestes línies.
Tenim tants forats en la nostra particular crisi, que cada vegada que en tapem un, en surt un altre de més gros: això és el que està passant i pot passar amb l'ocupació. L'objectiu era --per les ordres de Brussel.les i per coherència-- disminuir la despesa fos com fos.
Atès que l'únic ministeri que pot fer-ho a gran escala és el que dirigeix el gran timoner José Blanco, Foment ha paralitzat un munt de projectes tot esperant temps més propicis.
Lògicament, aquesta retallada repercutirà en l'ocupació, i els sindicats ja han calculat que es perdran 100.000 els llocs de treball. Però de segur que en seran més, perquè, sense demanda, moltes pimes relacionades amb el sector no tindran cap més altra sortida que el tancament o, en el millor dels casos, la disminució de la jornada o de la plantilla. Com que la banca --amb tan bon cor-- continua sense donar crèdits a particulars i empreses petites, es digui el que es digui en la publicitat, el problema es multiplicarà. ¿I per què no dóna crèdits, la banca? Entre altres coses, perquè té un client disposat a tot que és, ni més ni menys, l'Estat.
Però és que a més, el sector de l'automòbil, que es va recuperar en els últims mesos d'una situació crítica, tornarà a estar en crisi, perquè s'ajunta la pujada de l'IVA amb la desaparició del pla d'ajudes. Tothom que es volia comprar un cotxe, ho ha fet en aquests mesos i no serà fàcil que la ratxa continuï. Finalment, hi ha la fusió real del sector financer --molt especialment de les caixes-- que fins ara solament han jugat sense arribar al veritable problema: fusions de debò que comportaran el tancament de milers de petites oficines absolutament inviables i que ja eren excessives en temps de bonança.
El que pot sortir d'aquest panorama en què ja ens trobem, no sé calcular-ho, però serà dificilísim no sols reduir la xifra d'atur, sinó intentar que no es dispari. I amb cinc milions de desocupats, una societat no es pot recuperar, si no és mitjançant un pacte col.lectiu seriós que ens impliqui a tots a curt, mitjà i llarg termini. Tot el que no sigui això, és marejar la perdiu o fer partidisme barat i, el que és pitjor, pervers.
Periodista. [email protected]
Per a més informació consulti l'edició en paper.