PUBLICITAT

Pàgines viscudes

SOL GASCH

Fl a 15 dies vaig participar a Organyà a la Festa del llibre del Pirineu, presentant el llibre de Contes del Pirineu Català. Em va impressionar profundament la presentació del llibre de José BazánJo, un nen de la Guerra. Segurament per la meva dualitat com a recopiladora de contes per una banda i també historiadora i per tant el contrast obvi entre un llibre de contes, narracions de ficció i la realitat que va viure Bazán i que tan bé ens va explicar. En llegir el llibre més d'una vegada he plorat. Sí, he plorat de pena, però també de ràbia en veure tot el patiment d'un nen entre els 6 i 10 anys.

Abans del 18 de juliol de 1936, el José era un nen com tots els nens, que vivia feliç a Montsó amb la seva família i els nens del seu carrer. La Guerra li canviarà la vida i el portarà a situacions al límit de la subsistència. El més trist és la crueltat de les autoritats franquistes amb els infants fills dels vençuts en acabar la Guerra. Vull ressaltar que el José no solament les va passar molt magres durant els tres anys de Guerra sinó, sobre tot, quan la Guerra ja s'havia acabat. Amb només sis anys va fugir de les bombes franquistes; separat de la família va passar per diversos albergs i va anar a espetegar a Bèlgica, on explica el bon tracte que va rebre dels que el van acollir.

Quan va tornar a Espanya tenia nou anys i abans no podrà retrobar-se a Andorra amb la família viurà un autèntic calvari, fruit de la brutalitat dels guanyadors feixistes. Recordo a Unamuno en el Paranimf de la Universitat de Salamanca contestant a Millán Astray: "... venceréis, porque tenéis sobrada fuerza bruta, pero no convenceréis, para convencer hay que persuadir y para persuadir necesitáis algo que os falta, razón".

El llibre de Bazán són pàgines viscudes per un nen innocent i com ell tants altres nens i nenes d'arreu de la Pell de Brau que van veure truncada la seva infantesa no solament per una guerra innecessària sinó i també per la "força bruta" que va practicar el franquisme. És, per tant, un llibre d'Història, (encara que el José humilment diu que no és historiador) narrat en primera persona amb una gran claredat conceptual i una gran precisió dels fets. El meu agraïment i reconeixement a José Bazán per haver volgut compartir amb els lectors aquesta part tant dolorosa de la seva existència.

Historiadora



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT