L'autogovern català
Cada vegada que les paraules se separen dels fets es produïx un buit que causa conflictes. Tots els analistes indiquen que la sentència del Tribunal Constitucional no retalla cap capacitat d'autogovern per a Catalunya, amb excepció d'alguna quant a òrgans de justícia, que pot ser esmenada legalment amb una llei orgànica. On hi ha el problema, doncs? Es tracta d'emocions i de discursos identitaris. Es tracta de saber si els líders polítics respecten la Constitució i les institucions que n'emanen. I si és així, amb la sentència a la mà, Catalunya pot continuar per la mateixa via institucional que tenia. Pot "desplegar" el seu estatut. La dialèctica és sobre la naturalesa del nacionalisme i la seva disconformitat a adequar els seus paràmetres a la Constitució. Seria raonable determinar l'orgull de tots els nacionalistes per la Constitució, perquè és el suport legal de l'autogovern i l'Estatut de Catalunya. El problema sorgeix quan les paraules no s'ajusten als fets: els nacionalistes catalans no se senten ni identificats ni representats en la Constitució espanyola des de molt abans de la sentència del Tribunal Constitucional. I la seva dialèctica sempre serà de tensió amb les lleis espanyoles perquè aquesta és l'essència i la raó de ser ideològica de la seva existència. Zapatero és un mag de jugar amb les paraules sense remetre-les als fets. Pacta amb Maragall per després ser-li infidel amb Artur Mas, a qui acaba enganyant. Accepta la sentència del Constitucional com si no tingués res a veure amb ell, per després prometre-li a Montilla que intentarà capgirar-la com un mitjó. Hi ha una equació falsa en la política espanyola que intenta equiparar els no nacionalistes amb els vells nacionalistes retrògrads espanyols. I el menyspreu que diuen sentir alguns dirigents catalans a la resta d'Espanya és només originari d'algunes minories. A Catalunya diuen sentir-se incompresos per la resta dels espanyols, i molts espanyols diuen sentir-se incompresos per l'actitud dels líders polítics catalans. El problema no és que Catalunya s'allunyi d'Espanya. També forma part del problema que Espanya s'allunyi de Catalunya. Despleguin el seu estatut conforme a la llei i guardin la demagògia al calaix, que no toca fer broma.
Periodista. [email protected]
Per a més informació consulti l'edició en paper.