L'afany dels 'selfies'
ESTUDIANT
Des de fa uns anys són poques les persones que s'atreveixen a sortir al carrer sense mòbil. La necessitat d'estar interconnectats en tot moment ens domina, ens impulsa a mirar l'aparell electrònic unes 150 vegades al dia per saber, conèixer i endevinar qualsevol dels moviments que fa algú del nostre entorn –i fins i tot aquells que, ni de lluny, formen part del nostre cercle d'amistats. Aquest menester imperiós de veure el món amb ulleres de llarga vista és també una activitat recíproca que alimentem nosaltres mateixos.
Capturem l'instant en què ens porten un plat a taula en un bonic restaurant, les fulles de la tardor que –que bonic!– omplen les voreres o la posta de sol que s'observa des de la finestra de casa. Els selfies són l'estrella i les càmares interiors capturen més moments que els objectius que valen una fortuna. Formem part de la «cultura dels selfies», dels «jo també vull sortir a la foto» per demostrar que també hi érem, que també n'érem protagonistes.
Les que no van formar part de la manifestació de París en contra del terrorisme van ser, segons la revista ultraortodoxa jueva HaMevaser, les dones: dirigents polítiques de França, com l'alcaldesa de París Anne Hidalgo, o d'Europa, com la cancellera Merkel, entre altres van ser esborrades de la imatge. De ben segur que aquest fet comportarà conseqüències mediàtiques a favor dels drets de la dona però, deixant de costat per un moment el feminisme, si observem les portades dels diaris, veurem que la marxa estava presidida pels líders polítics més importants del món. Hollande al centre, rodejat de la flor i nata del panorama mundial.
Benjamin Netanyahu, responsable d'empresonar i matar periodistes palestins, exigia un lloc a primera fila. En un altre costat, la imatge d'Ali Bongo Ondimba, president de Gabón que ha prohibit les manifestacions. Però sense anar-nos-en tan lluny, hi hava Rajoy, responsable de la Llei mordassa o Càmeron, que va coaccionar al diari The Guardian enterrant arxius de la NSA…
Tot plegat i, tal com han fet instància diaris d'arreu del món –on la llibertat d'expressió encara és permesa– per aconseguir sortir a la foto. Per fardar d'allò que no som i d'allò que no tenim.
Per a més informació consulti l'edició en paper.