La fragilitat d’Andorra, petita, sense recursos, ni econòmics ni humans, i depenent clarament de l’exterior, s’ha hagut de compensar, històricament, amb una actitud coneguda com a saber fer l’andorrà.

El concepte de ‘fer l’andorrà’ inclou bàsicament quatre qualitats: la humilitat, la prudència, l’astúcia i la gosadia.

La humilitat en el sentit d’humil, és a dir senzill, honrat, neutral, modest, discret, respectuós, confiat, recte d’intenció, agräit, tolerant, que es presenta per menys del que val, que es rebaixa voluntàriament davant dels altres, que es reconeix limitat en els seus recursos i capacitats, que es mostra submís com a forma de cortesia, que rebutja l’enfrontament i busca el pacte, que no es revela altiu, estirat, orgullós, fanfarró ni sobrat i guarda gelosament per a ell i els seus sense fer-ne ostentació, la seva noblesa, el seu esperit de llibertat i la seva voluntat pròpia de ser, el seu amor propi i confiança individual i com a comunitat i país.

Aquesta qualitat no només ha estat perceptible en la majoria dels andorrans i per tant del seu caràcter sinó també en el medi físic i l’entorn natural, que s’han sabut tractar amb sintonia, respecte i coherència. Aprofitament, sostenibilitat i cura n’han estat la nostra més clara, malgrat la pobresa dels recursos i mitjans.

Les màximes 1, 2, 3, 5, 6, 7, 23, 40, 44, 49 i 55 del Manual Digest són mostra d’aquesta humilitat.

La prudència amb el significat d’atendre a totes les circumstàncies del cas abans d’obrar, i a les conseqüències probables de l’acció a realitzar, per tal de poder evitar les faltes o efectes no desitjats.

Implicant alhora circunspecció o aplom, seguretat, domini, serenitat, sang freda, mesura, parsimònia, sobrietat, parquedat, precaució, consideració, sensatesa, formalitat, seriositat, continència, reserva, discerniment, tacte, judici, moderació, maduresa, reflexió, equilibri, ponderació i prevenció.

Les màximes 8, 9, 10, 11, 13, 20, 24, 29, 30, 32, 38, 39, 42 i 50 del Manual Digest són mostra d’aquesta prudència.

L’astúcia en el sentit d’hàbil, enginyós, capaç d’aconseguir el que un es proposa de manera singular o diferent de l’habitual, finesa, habilitat, refinament, manya, sagacitat, sornegueria, subtilesa, murrieria, agudesa, amb capacitat de despistar o distreure, intel·ligència, perspicàcia, destresa, intuïció, vivesa i destresa.

Les màximes  4, 12, 14, 15, 18, 19, 21, 22, 25, 26, 27, 28, 31, 33, 34, 35, 36, 37, 41, 43, 46, 47 i 51 del Manual Digest són mostres d’aquesta astúcia.

La gosadia en la significació d’audàcia, de gosar, d’atreviment, de valentia, de bravesa, d’ardidesa, de coratge, d’arriscament, d’impavidesa (sense por) i d’intrepidesa.

Com diu la divisa d’Andorra ‘To-goy se gausaus’, toca’m si goses, la gosadia forma part del tarannà andorrà.

Les màximes 16, 17, 45, 48, 52, 53 i 54 del Manual Digest són mostra de gosadia.

Fer l’andorrà, bé, avui, continua tenint sentit.

I aquesta manera de ser, en positiu, dels andorrans és necessari que es visualitzi no només de cara enfora del país, sinó en les condicions de globalització i obertura actuals d’Andorra al món, també interiorment.

Els andorrans, fa segles, que ens hem sabut organitzar progressivament, cada cop més, i hem de continuar fent-ho. I ho hem fet perquè hem volgut ser una comunitat nacional amb identitat i veu pròpies en el conjunt internacional. I per a fer-ho ens ha calgut establir unes regles de convivència amb separació de feines i de responsabilitats, mantenint una voluntat de ser conjunta.

Per a ser eficients i per a ser viables com a societat organitzada, cadascú ha d’assumir, amb responsabilitat social i de grup, el paper que ha escollit o pel qual ha estat escollit, tant sigui en el domini públic com ho sigui en el privat.

Si tots volem fer de tot, dir la nostra en tot ... el sistema i la societat no serà viable. Podem i devem expressar-nos, sí, però sent conscients de la nostra veu, per a fer-la arribar allà on ha d’arribar, de la manera més andorrana que sapiguem, també efectiva. No per fer més soroll, arribarà més o millor. I cal ser prudent i conscient, més que mai, dels efectes o conseqüències del nostre soroll, segur que innecessari la majoria de les vegades.

I hi ha temes que no volen sorolls, almenys pels interessos andorrans que són els que hem de cuidar.

Podem exigir que es facin les coses i ben fetes, evidentment.Però primer hem de deixar-les fer. Ens cal saber donar confiança als que han estat escollits per a dirigir el nostre país. I fer pinya amb ells. 

Després, un cop els problemes passats, que es facin tots els balanços que calguin o es vulgui, però no abans.

La prudència implica també prevenció, o avançar-se als problemes o qüestions que ens afectaran o poden arribar a afectar.

Un dels reptes pendents de les administracions públiques, generals com comunals avui, és crear i mantenir uns serveis eficients que facin seguiment i prevenció d’aquells aspectes claus que ens poden afectar a tots en el futur.  

I estimar-nos una mica més, com a país i col·lectivament; i anar tots a l’una, de tant en tant, no ens farà cap mal.