It’s a small country between France and Spain», responc cada vegada que algú em demana on és Andorra. I tot seguit em pregunten milers de coses varies com: teniu McDonald’s a Andorra? Quants habitants té? Hi ha platja? I després de descriure Andorra perfectament em demanen la temuda pregunta: Que t’agrada mes Andorra o Nova York? I jo sempre responc: es complicat. A Andorra tinc la meva família, alguns amics, llocs que em recorden a la meva infantesa, paisatges increïbles i tranquil·litat. A nova York tinc les meves, classes de teatre musical amics, menjar de tot tipus, Broadway, i total llibertat. Andorra es la meva vida passada i Nova York la present. Quan vivia a Andorra l’únic que volia fer era sortir. Des de petita em sentia fora de lloc i que ningú m’entenia. Tot el món somiava amb ser doctor, home/dona de negocis, advocat, arquitecte... I jo, jo l’únic que volia fer era actuar, em donava igual de quina manera: cantant, fent teatre, ballant, tocant el piano. Així que moltes tardes em disfressava i feia un ‘show’ amb el meu germà pel meu pare i els meus avis. Però mai sabia quina cosa especifica volia fer. 
 

Vaig viatjar a Nova York quan era molt petita i em va quedar clar que ho podia fer tot si estudiava teatre musical. I des de llavors, encara em sentia mes diferent als demés. Volia sortir d’allí i poder ser qui era de veritat a un lloc nou. Barcelona? No, massa aprop. Londres: No, massa mal temps. Nova York: Si, perquè no? Mai em vaig plantejar que tenia de dolent anar a viure a la mítica NYC. Ara, em dono compte del preu que pago cada dia per estar aquí, i no es un preu baix. «Val la pena?». Em pregunta molta gent. «Sí, és clar, si no, no estaria aquí». I ara que no estic a Andorra, la veig amb uns altres ulls. Ara m’agrada mes, a vegades trobo a faltar a Andorra i la gent que he deixat enrere. Em vaig passar la meva infantesa i par de la meva adolescència odiant Andorra, però aquells dies s’han acabat. Andorra te un encant especial molt difícil de descriure. «Nova York em fa sentir viva però cada cop que vaig a Andorra puc respirar. 
 

Així que no puc decidir, m’agraden els dos lloc per igual. «Buff, si hagués sabut que la teva resposta duraria 10 minuts no t’ho hagués preguntat». «Mala sort, no haver preguntat una cosa tant difícil» responc.