Dia mundial del medi ambient: estic amb la natura
Un any més el dia 5 de juny esdevé la fita central del calendari internacional de la sostenibilitat amb la celebració del Dia mundial del medi ambient. Aquesta efemèride, impulsada per les Nacions Unides des de l’any 1974, permet anualment generar un espai de difusió pública i de sensibilització ciutadana on tractar les problemàtiques ambientals i els reptes globals que afronta el planeta i l’ésser humà.
Pel 2017, Nacions Unides ha posat el focus d’atenció en un aspecte de gran transcendència a l’hora de triar el tema per aquest Dia mundial del medi ambient. No es tracta del canvi climàtic, ni la contaminació, ni la pèrdua de biodiversitat (aspectes tots ells prioritaris, sense dubte), es tracta d’una qüestió més senzilla, més essencial, més «primària»: el fet de «connectar la gent amb la natura», saber i integrar que «som natura».
I és que la realitat quotidiana d’una gran part de la població és la d’un món hiperconnectat gràcies a les noves tecnologies, amb un gran volum d’informació que circula pel món virtual. Però davant d’aquesta allau, quin paper ocupa la nostra relació amb la natura? Estem connectats a la natura? O cada cop ens allunyem més d’allò que abans era un fet quotidià?
A la pràctica, sembla ser que en general ens hem «desnaturalitzat». Hem perdut de vista la importància que té la natura i els seus elements en la nostra existència. I és que no en va, la natura ens aporta l’aire que respirem, els aliments que mengem i l’aigua que bevem, així com tots els serveis ecosistèmics i béns que la societat i les persones necessitem per viure. O simplement el nexe s’ha difuminat tant que no tenim clar com és i com funciona la natura o en tenim una visió esbiaixada. Aquesta pèrdua dels referents de la natura s’incrementa a causa d’una realitat quotidiana urbanita i allunyada dels coneixements tradicionals. Així doncs, aquesta desnaturalització no fa sinó agreujar els problemes ambientals que pateix el planeta, ja que dificulta la seva comprensió, banalitza els seus efectes i dilueix la importància d’allò que en realitat ens és vital.
Però què cal per solucionar aquesta fractura sòciocultural? Doncs resulta obvi que cal tornar a situar el medi ambient, el seu coneixement i el seu respecte, en el centre de les nostres societats. I el més aviat possible! En aquesta línia es treballa, entre d’altres, a través de l’educació ambiental, definida per primer cop a la Carta de Belgrad de l’any 1975 com el «conjunt de mesures que tenen per objectiu aconseguir que la població tingui consciència del medi ambient i s’interessi pels seus problemes i que compti amb els coneixements, les aptituds, les actituds, la motivació i el desig necessaris per treballar en la recerca de solucions que puguin aparèixer en el futur». És a dir, una voluntat de «reconnectar amb la natura» que té la seva mirada posada tant en el present com sobretot en el futur, especialment en la feina amb infants i joves, els ciutadans del futur. Més enllà de la tasca que es fa a nivell d’educació ambiental, cal que les persones tinguin el desig d’estar connectats a la natura. I és que si, fins ara, les nostres accions han canviat el planeta d’una manera sense precedents, majoritàriament en negatiu, hauran de ser les nostres accions, però amb un caire diferent, les que esdevinguin solucions i alternatives sostenibles de cara al futur . D’aquesta manera, si el tema del Dia mundial del medi ambient és connectar les persones amb la natura, el lema no podia estar sinó en aquesta línia: Estic amb la natura.
Per endavant ens queda, doncs, molta feina a fer. Feina que implica a tothom. A les administracions i les institucions, en la salvaguarda del patrimoni natural, la biodiversitat, la qualitat ambiental dels nostres ecosistemes i els serveis essencials que aporten per la vida. Als agents econòmics, en tot allò que té a veure amb una economia més verda, circular, que prioritzi els processos productius nets i respectuosos amb la natura, les energies renovables, la lluita envers el canvi climàtic i la salut. I també a cadascun de nosaltres des de l’escala local fins a la globalitat, activant un canvi d’hàbits que asseguri un present i un futur més sostenibles.
Així doncs, us encoratgem a tornar a connectar amb la natura, redescobrir la importància que té per les nostres vides i deixar-vos emportar per la seva bellesa. Sortint a la natura, retrobant-nos amb els seus paisatges, amb la flora i fauna, i també amb la cultura tradicional i el coneixement científic i popular entorn a allò que ens és propi i proper. A Andorra tenim la sort de viure envoltats en una natura de gran qualitat. Aprofitem-ho, coneixem-la i cuidem- la.
Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat
Pel 2017, Nacions Unides ha posat el focus d’atenció en un aspecte de gran transcendència a l’hora de triar el tema per aquest Dia mundial del medi ambient. No es tracta del canvi climàtic, ni la contaminació, ni la pèrdua de biodiversitat (aspectes tots ells prioritaris, sense dubte), es tracta d’una qüestió més senzilla, més essencial, més «primària»: el fet de «connectar la gent amb la natura», saber i integrar que «som natura».
I és que la realitat quotidiana d’una gran part de la població és la d’un món hiperconnectat gràcies a les noves tecnologies, amb un gran volum d’informació que circula pel món virtual. Però davant d’aquesta allau, quin paper ocupa la nostra relació amb la natura? Estem connectats a la natura? O cada cop ens allunyem més d’allò que abans era un fet quotidià?
A la pràctica, sembla ser que en general ens hem «desnaturalitzat». Hem perdut de vista la importància que té la natura i els seus elements en la nostra existència. I és que no en va, la natura ens aporta l’aire que respirem, els aliments que mengem i l’aigua que bevem, així com tots els serveis ecosistèmics i béns que la societat i les persones necessitem per viure. O simplement el nexe s’ha difuminat tant que no tenim clar com és i com funciona la natura o en tenim una visió esbiaixada. Aquesta pèrdua dels referents de la natura s’incrementa a causa d’una realitat quotidiana urbanita i allunyada dels coneixements tradicionals. Així doncs, aquesta desnaturalització no fa sinó agreujar els problemes ambientals que pateix el planeta, ja que dificulta la seva comprensió, banalitza els seus efectes i dilueix la importància d’allò que en realitat ens és vital.
Però què cal per solucionar aquesta fractura sòciocultural? Doncs resulta obvi que cal tornar a situar el medi ambient, el seu coneixement i el seu respecte, en el centre de les nostres societats. I el més aviat possible! En aquesta línia es treballa, entre d’altres, a través de l’educació ambiental, definida per primer cop a la Carta de Belgrad de l’any 1975 com el «conjunt de mesures que tenen per objectiu aconseguir que la població tingui consciència del medi ambient i s’interessi pels seus problemes i que compti amb els coneixements, les aptituds, les actituds, la motivació i el desig necessaris per treballar en la recerca de solucions que puguin aparèixer en el futur». És a dir, una voluntat de «reconnectar amb la natura» que té la seva mirada posada tant en el present com sobretot en el futur, especialment en la feina amb infants i joves, els ciutadans del futur. Més enllà de la tasca que es fa a nivell d’educació ambiental, cal que les persones tinguin el desig d’estar connectats a la natura. I és que si, fins ara, les nostres accions han canviat el planeta d’una manera sense precedents, majoritàriament en negatiu, hauran de ser les nostres accions, però amb un caire diferent, les que esdevinguin solucions i alternatives sostenibles de cara al futur . D’aquesta manera, si el tema del Dia mundial del medi ambient és connectar les persones amb la natura, el lema no podia estar sinó en aquesta línia: Estic amb la natura.
Per endavant ens queda, doncs, molta feina a fer. Feina que implica a tothom. A les administracions i les institucions, en la salvaguarda del patrimoni natural, la biodiversitat, la qualitat ambiental dels nostres ecosistemes i els serveis essencials que aporten per la vida. Als agents econòmics, en tot allò que té a veure amb una economia més verda, circular, que prioritzi els processos productius nets i respectuosos amb la natura, les energies renovables, la lluita envers el canvi climàtic i la salut. I també a cadascun de nosaltres des de l’escala local fins a la globalitat, activant un canvi d’hàbits que asseguri un present i un futur més sostenibles.
Així doncs, us encoratgem a tornar a connectar amb la natura, redescobrir la importància que té per les nostres vides i deixar-vos emportar per la seva bellesa. Sortint a la natura, retrobant-nos amb els seus paisatges, amb la flora i fauna, i també amb la cultura tradicional i el coneixement científic i popular entorn a allò que ens és propi i proper. A Andorra tenim la sort de viure envoltats en una natura de gran qualitat. Aprofitem-ho, coneixem-la i cuidem- la.
Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat