PUBLICITAT

Diferents

CESAR GARCÍA

Ningú no ha oblidat els sis milions de jueus que van ser exterminats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Els jueus no han deixat de treballar durant aquests seixanta-cinc anys per tal que tothom conegués la seva tragèdia. A més de tots els museus dedicats a l'Holocaust han fet servir molt bé el cinema i així cada cinc o sis anys una pel.lícula que mostra el seu patiment s'emporta l'Oscar.

Al mateix temps que els jueus, els gitanos es van veure confinats als camps de concentració nazis i mig milió van ser exterminats. Malgrat ser un genocidi ningú no en parla dels gitanos i l'opinió pública europea gairebé ni se'n recorda. A diferència dels jueus, els gitanos no tenen banquers, ni directors de cinema, ni un Estat, ni tampoc tenen com a aliat incondicional el país més poderós del món.

Viuen en la marginalitat perquè no volen renunciar a la seva forma de ser, d'entendre el món, d'organitzar la seva comunitat. Continuen practicant una mena de nomadisme que no és acceptat a la moderna Europa. Repartits per molts països europeus, governs i ciutadans els mirem amb recel. És el preu que han de pagar per ser diferents. Com que són minoria i, a més, pobres, són febles i ha estat més fàcil donar-los garrotades al llarg dels anys. L'última l'ha protagonitzat el nou Roi Soleil, molt necessitat d'augmentar la seva popularitat a les enquestes.

Una comissària de la UE ha gosat comparar l'expulsió dels gitanos de França amb les deportacions dels nazis i això ha ofès el govern francès i mentre tots plegats a la cimera europea feien una estirada d'orelles a la comissària Reding, perquè no es poden dir aquestes coses, consolaven l'humiliat Sarkozy, i es mostraven d'acord en què continuï expulsant de França els gitanos que faci falta fins que els oracles en què s'han convertit les enquestes diguin que els déus li són favorables. Els Reding, Durao Barroso i Obama s'han quedat sols en la defensa dels gitanos.

Federico García Lorca va publicar Romancero Gitano el 1928, una mena de reparació poètica als gitanos perseguits per un poder que no tenia inconvenient a enviar la Guàrdia Civil per tal que recordessin que no se'ls deixaria ser com eren. Ha passat prop d'un segle i els enviats ara són els gendarmes.

Historiador



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT