Berta Vidal i Núria Marin

No podem més que reconèixer i agrair la tasca que porta fent l’associació de defensa del Dret a Morir Dignament-Catalunya (DMD-CAT). Agrair-los el compromís, la sensibilització i la difusió que han fet i continuen fent sobre una qüestió dura d’abordar; és cert, dura i difícil perquè s’hi barregen sentiments i raó, perquè és una de les qüestions que ens afecten en el nucli més íntim de la nostra persona, però que apel·la directament a la llibertat de les persones a decidir com volen viure i com volen morir. La persona té dret a viure el procés que s’esdevingui fins al final de la vida segons la seva concepció de dignitat. Podríem afirmar que és l’exercici més radical de llibertat.
Certament, qualsevol iniciativa per endolcir el trànsit dels malalts sense esperança de curació implica responsabilitzar més a la ciutadania i enfrontar el ciutadà amb la dificultat que resulta morir-se. «M’indigna haver de fer-ho en la clandestinitat, sol. La falta d’una llei d’eutanàsia m’obliga a avançar-ho». Aquestes van ser les darreres paraules de José Antonio Arrabal, un malalt d’ELA abocat al suïcidi per no haver trobat resposta a la seva demanda d’una mort digna. 
Catalunya ha desenvolupat una legislació pròpia sobre el dret a viure amb dignitat el procés de la mort, la Llei 21/2000 de 29 de desembre, però és cert que estem a anys llum encara de les legislacions més avançades en aquest aspecte, com poden ser les de Bèlgica o dels Països Baixos. Hi ha molta feina per fer a nivell del Parlament, i no diguem a nivell estatal. Però, què podem fer des dels ajuntaments, des del municipalisme?
El passat mes de novembre va tenir lloc al Parlament Europeu la jornada El Dret a morir a Europa, organitzada per DMD-CAT, l’eurodiputat per Esquerra Republicana, Josep-Maria Terricabras del grup Verds/Aliança Lliure Europea i ALDE. Allí es van posar en comú les necessitats, legislacions, experiències i aportacions des dels diferents nivells de l’administració.
Els ajuntaments són, no ens cansem de dir-ho, l’administració més propera a la ciutadania. El ciutadà s’hi adreça per poder desenvolupar les activitats més quotidianes, tràmits com són els permisos d’obres, gestions derivades de l’activitat professional o comercial; en ocasions més excepcionals, com quan ens casem, també ho fem a l’Ajuntament. La responsabilitat de l’administració municipal és, doncs, donar resposta a les necessitats de la ciutadania, acompanyar-nos al llarg de la vida, ajudar-nos a desenvolupar cada projecte de vida. En aquesta tasca d’acompanyament també hem d’incloure-hi el respecte pel Dret a Morir Dignament (DMD). És per això que considerem tant important la formació dels treballadors i treballadores municipals, sobretot de l’àmbit social i educador. Pensem per exemple en les persones que treballen en l’atenció domiciliària, que són les que estan més properes a la gent. En aquest entorn, és clau la seva formació sobre l’exercici de la llibertat a decidir com volem morir. 
Els ajuntaments també són educadors, i en aquest sentit poden dur a terme la tasca de divulgació de què és i com es pot fer la Declaració de Voluntats Anticipades (DVA), un document cabdal, a través de les associacions de veïns, les llars de jubilats, etc. Des de la proximitat, es pot fer una feina de sensibilització i donar resposta a les inquietuds ciutadanes. També és molt important col·laborar, tal i com es fa amb altres temes, amb les escoles i instituts de secundària per tal de facilitar a la tasca de sensibilització de la població de l’associació Dret a Morir Dignament-Catalunya.
Si, com hem dit anteriorment, des dels ajuntaments cal posar facilitats a la vida de la ciutadania, com no hem de fer-ho també en la decisió més important i, probablement, l’exercici més gran de llibertat de les nostres vides. En aquest sentit, des del municipalisme hauríem de poder assumir competències administratives i poder facilitar la tramitació de la Declaració de Voluntats Anticipades.
Des dels ajuntaments, donant suport a la iniciativa de l’Associació Dret a Morir Dignament, hem instat el Parlament a donar cobertura legal a la simplificació del tràmit d’aquesta declaració de voluntats, amb l’objectiu d’oferir la possibilitat de poder signar el document davant un funcionari públic municipal, tramitar-lo i inscriure’l. Aquesta iniciativa sembla que properament tirarà endavant. 
Estem convençudes que aquesta ha de ser la línia a seguir, acompanyar i donar suport a totes aquelles iniciatives ciutadanes que reclamen els seus drets. Queda molta feina a fer per arribar als nivells d’altres països, però la feina no ens espanta.