Francesc Guillaumet Periodista

Normalment quan començava l’any tothom es feia una llista de bons propòsits. El d’anar al gimnàs de manera regular potser era el més habitual però n’hi havia d’altres. Alguns maldaven per deixar de fumar, altres per ser més constants en els estudis i fins i tot n’hi havia que es proposaven pujar una muntanya. Ara tot això ha passat a la història. No vull dir que no hi hagi qui aprofiti aquests primers dies de l’any o els minuts posteriors a les campanades per plantejar-se el mateix però em penso que ara els desitjos van per uns altres camins. Segurament el que tothom pensava quan van sonar les 12  campanades és si enguany escamparà aquesta pandèmia que ha capgirat la vida de la humanitat sencera o si encara hi haurem de conviure massa temps més. 
Si el cap d’any del 2019 ens haguessin explicat que no ens podríem reunir amb els nostres i que si ho féiem tindríem por de contagiar o de contagiar-nos segurament no ens ho hauríem cregut. En aquestes circumstàncies haguéssim tendit a pensar que el pronòstic era obra d’algun escriptor amb bona imaginació però està clar, com deia un bon professor de literatura que vaig tenir a l’institut, que la ment humana sempre supera la ficció i que per molt estrambòtics que intentem ser a l’hora d’escriure la realitat sempre ens superarà. La prova de tot plegat ens la dóna el moment que estem vivint. Un exministre del PP fanfarronejava fa uns anys sobre el Procés. De fet és el que es va inventar la policia patriòtica (a Andorra ja sabeu de què parlo). Davant les càmeres es rasgava les vestidures i deia que el Procés havia dividit les famílies i que ja no quedaven per dinar. Res més lluny de la realitat i jo ho podia constatar per mètode empíric perquè a la meva família hi ha de tot (des de socialistes fins a independentistes passant per antics convergents de tota la vida que se sentien més bé amb el peix al cove del Jordi Pujol que amb el sobiranisme de Mas i Puigdemont). És a dir, que dinàvem per Nadal la mar de bé i si sortia el tema del Procés el comentàvem, copa de cava en mà, sense gaires més escarafalls. Deia que aquest exministre deia que el Procés havia dividit les famílies i que per no discutir ja no s’ajuntaven per Nadal. Allò que a molts ens semblava una boutade ara s’ha complert amb la pandèmia. 
Moltes famílies no s’han reunit (cert). Algunes no ho van fer ni l’any passat ni ho han fet enguany esperant que les coses millorin l’any vinent i tot torni a ser com abans. La por al contagi ha provocat tot això malgrat que en cap cas es pugui parlar de divisió (sinó de famílies que no s’han reunit aquestes festes per evitar hipotètics contagis que podrien posar en risc algun membre del grup). On sí que hi ha divisió, no pel Procés sinó per la covid, és en la qüestió de la vacuna. Ara es podria dir que hi ha una batalla cultural molt forta, diria que dialèctica, gairebé vital, entre els partidaris de la vacuna i els detractors (ja no parlo dels negacionistes perquè això ja són figues d’un altre paner). De fet, i només cal estar una mica pendent de les xarxes socials, els discursos d’uns i altres són nítids i tendeixen a la hipèrbole. Jo m’alineo amb els partidaris de la vacuna. Penso, com diu la ciència, que gràcies al vaccí hem aconseguit que l’explosió espectacular de casos que estem vivint aquest Nadal no produeixi la mortalitat ni els ingressos que hauria provocat si no estiguéssim mínimament blindats per unes vacunes que ara fa un any que ens vam començar a posar (sense anar més lluny jo ja espero la tercera per d’aquí una setmana). 
La divisió entre vacunes i antivacunes, doncs, és forta i caldrà veure com evoluciona tot per veure qui té més o menys raó. Personalment penso que no hi ha res de negatiu en l’ARN missatger que porten vacunes com la de Pfizer i, a més, tinc per costum fer cas de les persones que en saben. Per dir-ho d’alguna manera. De la mateixa manera que no m’atreviria a dir a un pastisser com ha de fer el pa, a una perruquera com ha de tallar els cabells o a un futbolista com ha de xutar a porta tampoc m’atreveixo a pontificar sobre medicina i vacunes perquè senzillament no n’entenc ni un borrall. Ni jo ni molts dels antivacunes que es creuen que sí que en saben sense tenir els coneixements ni la base científica necessària per afirmar res amb la vehemència que ho fan.  
Per tant, com a desig d’any no em sumo als milions de persones que han desitjat que tot això es pugui acabar d’una punyetera vegada, tot i que em penso que el que passarà és que aquesta malaltia, com va dir el doctor Oriol Mitjà algun dia, deixarà de ser pandèmia per ser endèmica. Com ho és la grip, com ho és el xarampió o com ho són tants i tants virus que corren pel món. Mentrestant és d’esperar que aquest 2022 siguem capaços de capejar el temporal i començar a treure el cap. Almenys, pel que sembla, la nova variant, tot i que molt contagiosa, no té els nivells de letalitat que tenien la resta. Només per això ja hauríem de mirar l’any que ara comença amb una mica d’esperança.