La formació professional guanya terreny
El calendari s’apropa a poc a poc a les acaballes del curs escolar i els alumnes del darrer any de l’ensenyament obligatori s’enfronten a un gran dilema: debutar en el mercat laboral o continuar els estudis. En pocs mesos han de decidir quin serà el seu futur i pocs es decanten per posar-se a treballar, ja que la gran majoria decideix continuar estudiant. A partir d’aquí comença un bon trencaclosques perquè hauran d’escollir entre fer un batxillerat professional o un batxillerat general, amb les opcions respectives. Per a simplificar-ho, en el primer cas, accediran a un títol equivalent a un grau mitjà i posteriorment podran continuar ampliant la seva especialització o inserir-se al mercat laboral, mentre que en el segon podran accedir a la universitat un cop obtingut el títol de batxiller.
Arribada l’hora de decidir, més de la meitat de l’alumnat tendeix a dirigir-se cap al batxillerat general argumentant que els permetrà cursar estudis universitaris i els obrirà amplis horitzons i un gran ventall d’opcions. En canvi, el batxillerat professional sovint s’ha entès com una alternativa per a aquells alumnes poc acadèmics, amb menys mitjans econòmics o simplement que no volen engatjar-se en un compromís de llarga durada amb els estudis. Malauradament, aquesta visió simplista ha desembocat erròniament a un desprestigi de l’educació professional.
Per sort, en els darrers anys, la formació professional revifa a Andorra i en molts altres països europeus. Cada vegada més estudiants opten per a aquesta via i l’ensenyament tendeix a recuperar una part de la consideració perduda. Aquí, els centres educatius de formació professional ofereixen uns ensenyaments específics i concrets, a priori, adequats a la realitat socioeconòmica del nostre país i a les necessitats del mercat laboral. S’hi apleguen estudiants provinents de tots els sistemes educatius i de fora amb la intenció d’obtenir una especialització en alguna de les branques que s’hi despleguen: la sanitària, la informàtica, el manteniment, l’hostaleria, l’estètica i les activitats esportives. Precisament amb relació a la primera, la dels tècnics en cures i auxiliars d’infermeria (TCAI), la setmana passada, el centre d’Aixovall posava en funcionament nous equipaments de gran qualitat per formar encara millor els estudiants i especialitzar-los també en les cures bucodentals.
L’ensenyament teòric en la formació professional es combina amb activitats pràctiques i amb estades a les empreses. D’aquesta manera, els estudiants de la formació professional, en acabar, aconsegueixen un nivell d’expertesa molt valuós per a les empreses nacionals que es nodreixen principalment d’aquesta borsa d’estudiants per a cobrir les seves necessitats en recursos humans. Així i tot, cal anar més enllà i, consensuant-ho amb el cos de docents, tendir cap a un ensenyament professional dual en què la formació es realitza en alternança entre el centre educatiu i l’empresa, combinant amb major proporció l’aprenentatge formatiu en el centre de treball. Aquesta modalitat afavoreix una àmplia qualificació dels joves aprenents i permet a les empreses captar talent.
No obstant això, el mercat laboral andorrà té unes necessitats específiques i evolutives pel que fa a la mà d’obra i, malauradament, el nostre sistema educatiu no sempre les ha pogut cobrir. Com a tall d’exemple, als nostres centres no es formen professionals en el domini de la mecànica, de la lampisteria, de l’electricitat, del disseny gràfic i probablement en altres àmbits que també són necessaris per al creixement socioeconòmic del país. Aquesta manca de diversitat formativa genera problemes tant per als estudiants que no tenen l’opció de formar-se a casa com per a la societat. La manca de tècnics i operaris vinculats al món de la construcció és latent i les empreses constructores se’n ressenten. A tal punt que al llarg del 2022, la manca de mà d’obra en sectors concrets, com en els tallers mecànics, les constructores, la restauració o la sanitat, va obligar el Govern a aprovar una modificació de la Llei qualificada d’immigració per a flexibilitzar les quotes dels permisos de residència per a treballadors temporers. Aquesta mesura va permetre, en un primer moment, reduir part de la tensió en el teixit empresarial, però malauradament només es tracta d’una mesura curtterminista. Crec que la diversificació en l’àmbit formatiu també ha de ser part de la solució a la manca de mà d’obra i que, per tant, cal ampliar les branques formatives ja existents en funció de les necessitats del mercat laboral.
Endemés, des de Concòrdia, creiem també amb fermesa que caldrà apostar per la creació d’una escola formativa adreçada a futurs agricultors i ramaders per tal d’assegurar el relleu generacional del sector primari andorrà. Amb l’objectiu de garantir-ne el futur i donar un nou impuls a la seva professionalització, al nostre entendre, cal recolzar els pagesos i ramaders, garants de la preservació dels camps i prats en estat natural. I és que conservar el patrimoni natural i evitar que els terrenys es transformin en urbanitzacions, en part, també depèn d’ells. D’altra banda, i conscients de les dimensions que té el sector al nostre país, la producció d’aliments locals contribueix a disminuir la petjada de carboni i a promoure els productes de proximitat elaborats per petits productors locals. Protegir l’agricultura és, en poques paraules, adoptar una visió sostenible per a assegurar la qualitat de la vida de les persones i la preservació dels terrenys.
Consellera General del Grup Parlamentari de Concòrdia