No ens enganyem. Ser autònom a Andorra és complicat. I a més de difícil, car. Els partits polítics es van omplir la boca durant la campanya a reclamar millores per als que tenen la intenció de crear un negoci: «emprendre», en diuen. El que s’ha d’emprendre és una aventura primer de tot burocràtica i després econòmica. És cert que a hores d’ara crear un negoci és ràpid i fan falta «pocs» papers. Però primer hi ha els papers al Comú, els del Govern, els de la CASS, i si tens previst (i la gran sort) de facturar més de 24.000 euros, els papers de l’IGI i l’IRPF. A això cal sumar-hi un local, que has de tenir per obligació encara que siguis assessor, entrenador personal o domesticador d’animals. En ple segle XXI encara no s’entén que tu pots treballar a casa del client. Et cal un local (pot ser casa teva si n’ets el propietari o si el llogater té la gentilesa de permeter-t’ho), i hi has d’instal·lar també per llei un extintor. No pots anar al súper i comprar-ne un, ha de ser una empresa especialitzada i homologada la que te’l vengui (més car que al súper, és clar) i que te’l vagi comprovant cada any perquè tot sigui el més segur possible.
El fet és que quan comences a operar, ja t’arriba el primer càrrec de la CASS, 398 euros, i al cap de poc t’arribarà una factura de la brossa del Comú.
Val a dir que la CASS fa uns anyets que permet als pobres treballadors per compte propi uns descomptes si no facturen gaires diners. Però aquesta «ajuda» el que fa és simplement que l’interessat no cotitzi per la jubilació, i per tant, l’ajuda puntual per emprendre un negoci suposarà que aquesta persona cobri menys en jubilar-se.
Tot plegat una odissea pels emprenedors, que si en tenen vocació real, marxaran als països veïns, on emprendre va des d’un 50% menys que aquí, en el cas d'Espanya, fins a un 100% menys en països con Portugal i França.