En els darrers anys augmenten els casos de malalties o intoleràncies alimentàries. Si temps enrere era difícil que coneguessim algú amb aquests problemes, ara qui més qui menys en coneix no un ni dos, sinó força gent que en pateix. 
 

Diuen els especialistes que això és més aviat a causa que ara es diagnostiquen més els casos presents que no pas abans, i que per tant no augmenten, sinó que simplement es coneixen millor. 
 

Sigui com sigui, cada cop hi ha més gent afectada i per tant més consciència social, perquè, encara que no ens agradi, les malalties només deixen de ser un tabú, quan s’extenen el suficient com perquè d’una manera o altra ens afectin a tots. La celiaquia és una d’aquestes afectacions, la pateixen moltíssimes persones (es calcula que al voltant del 2% de la població), i el més greu és que un altíssim percentatge d’aquestes no estan diagnosticades i per tant, no saben que en pateixen. Però les conseqüencies si que les coneixen bé. Una de les reivindicacions més insistents per part d’aquest col·lectiu és la del preu dels productes sense gluten. N’existeixen un munt i gairebé podem trobar al mercat tots els productes tradicionals que poden afectar a un celíac en versió ‘Gluten free’, però el que és diferent entre els dos productes, a part del gluten és el preu. Són molt més cars aquests productes.
 

Les queixes van cap als governs, i els demanen que aquests productes tinguin un impost especial per sota de l’impost dels altres per poder comprar-los sense necessitat de perdre poder adquisitiu per culpa de patir aquesta afectació. 
 

Poc a poc anem avançant, esperem que la consciència de tots faci que cada cop els avenços sigui més ràpids.