Ahir va haver-hi eleccions municipals a Catalunya, unes eleccions que han deixat un panorama complicat pel que fa a la governabilitat. És evident que a les eleccions municipals, ja ho sabem, es vota més a la persona que no pas a la llista, malgrat això aquestes eleccions també han tingut un component nacional important perquè d’aquí a pocs mesos hi ha unes eleccions catalanes amb molta importància política.
Tot i això, en molts dels municipis catalans, com a La Seu d’Urgell, per exemple, s’han presentat a les eleccions més llistes que mai, amb nous partits i altres que es van consolidant, i molts amb ganes de revolucionar les institucions. Això passa a petites ciutats, però també a les grans ciutats catalanes. I això dóna com a resultat una fragmentació molt gran als ajuntaments amb molts partits diferents dins les cambres municipals. Això hi ha qui pensa que complica molt la governabilitat, perquè hi ha molts municipis que no aconseguiran fer govern municipal si no pacten dos, tres o fins i tot quatre formacions, moltes de les quals a les antípodes ideològicament. Però per altres aquesta fragmentació pot ser molt bona, perquè pot permetre acords puntuals entre les formacions segons convingui al partit que governi el municipi, i segons quina sigui la proposta que vulguin tirar endavant els caldrà mirar cap a unes formacions més «tradicionals», o cap a algunes més «revolucionàries».
La qüestió és que si el bipartidisme a Espanya ja és clar que és història, a Catalunya, que fa molt de temps que ja no existeix, l’aparició a les institucions de nous partits que fins ara no hi eren, fa que el futur es mostri incert pel que fa a pactes o fulls de ruta que puguin englobar el màxim de sensibilitats dels ciutadans de cara a un futur incert que Catalunya té a la vista durant els propers mesos.
Mentre els ciutadans demanen més participació a les decisions i més responsabilitat als polítics, aquests ara tenen una tasca més feixuga que mai.