Andorra ha d’encaixar sí o sí amb els seus veïns, perquè quan un està en posició de força pot fer el que li plagui, però quan un és petit i és feble, la cosa se li complica si vénen mal dades.

¿Què hauria passat si el cas BPA ens hagués explotat estant dins d’Europa? Possiblement no hauria tingut la transcendència que ha tingut, perquè sí, associats amb Europa seguirem sent petits i dèbils, però tindrem darrere unes institucions que també seran les nostres i que, per tant, també ens ajudaran quan calgui, però alhora ens pressionarà quan calgui.

Ser a Europa però no serà un joc de nens. Aquestes «especificitats» que ara s’hauran d’intentar garantir, passen perquè el gegant d’Europa vulgui escoltar la petita Andorra, i això serà una feina complicada. Europa difícilment fa excepcions, en la majoria de coses tots els països passen pel mateix recer, i haurem d’esmolar l’ingeni per aconseguir que Andorra no perdi pistonada en temes que, ara mateix, suposen grans ingressos per al país. Però sí que hi ha força regions que tenen tractes especials amb la Unió, prop nostre hi ha els casos de Ceuta i Melilla, que tot i ser Espanya tenen règims especials pel que fa als impostos; o el Mont Athos, a Grècia, que tot i ser dins la UE i l’espai Schengen, no hi poden accedir les dones.

Per sort Andorra no està sola en aquesta negociació i els altres petits països necessiten també que el gegant els ajudi. I l’altra sort que tenim és que el Govern fa anys que hi treballa i, per tant, segur que el ministre Saboya duu a la cartera un bon argumentari a punt.

Ara caldrà esperar, i mentre tothom ens diu que ser dins Europa és el millor, els menys europeïstes miren de reüll com són d’especials les relacions entre la Unió i Suïssa, o el fet que el Regne Unit es plantegi marxar-ne.