La política és una autèntica teranyina, així que no sorprèn ningú cap maniobra en cap sentit. Després de el canvi de cromos de Cd’I alineant-se amb els Liberals i deixant el pacte que hi havia amb Demòcrates per Andorra en la capital del Principat, és normal que qualsevol altra opció sigui possible.
 

Tot i que sobti, ahir des de les files de Liberals d’Andorra es va afirmar amb claredat que a Andorra la Vella es va intentar gestar un pacte que hagués deixat glaçat més d’un votant. I dos. I tres. 
 

Coses més rocambolesques s’han viscut, i més a Andorra, en qüestió política, però el suposat pacte d’unió que els liberals asseguraren haver rebut per part de Demòcrates per Andorra hagués trencat la banca. Jordi Gallardo explicava ahir que van respondre ràpidament que ni parlar-ne, i el final de la història tots sabem quin és: els Demòcrates amb Conxita Marsol i Marc Pons, i els Liberals amb Jordi Minguillón i Víctor Pintos amb la coalició de Cd’I. 
 

Analitzat tot plegat, gairebé la història dels pactes portada a un altre nivell, perquè a vegades sembla que en política tot s’hi val, com si fos un totum revolutum del qual es pot agafar d’aquí i d’allà per lluitar per uns interessos que, qui sap, poden convergir, unificar i servir en definitiva per guanyar unes eleccions.
 

No sorprèn, repetim, cap maniobra política, totes es poden esperar, perquè al final de tot el que serveix és cap a on va el vot del ciutadà. A Andorra demà s’inicia una campanya electoral que algunes veus ja avancen que serà dura, molt dura, i de fet tot apunta a aquest camí especialment a parròquies com Escaldes-Engordany, Encamp, Ordino i, especialment, Andorra la Vella. La capital rebrà totes les mirades, i més una vegada fet públic aquest intent de pacte entre DA i Liberals que hagués acabat d’adobar una amanida a punt de sortir a taula.