Encara que es fa difícil d’entendre, el masclisme continua impregnant la cultura occidental, i lògicament Andorra no és cap excepció. Els casos de violència de gènere o d’abusos sexuals continuant reproduint-se i, malgrat les diverses accions, no ho fan en descens. Segons els darrers estudis que s’han donat a conèixer a Andorra els joves, paradoxalment, tenen també pensaments masclistes que no s’allunyen dels que podien existir el segle passat. En els darrers dies han coincidit diverses notícies d’abusos a menors que són el mirall d’una societat malalta que encara no ha trobat la fórmula per eradicar aquesta xacra.
El mateix passa amb la violència de gènere. L’excusa tant repetida de que probablement hi ha més conscienciació i que aquesta porta a un major nombre de denúncies no ha de permetre una relaxació. Que hi hagin més denúncies és un signe de que el problema té unes dimensions importants i que una part de la societat és encara permissiva amb segons quines actituds.
Un estudi de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA) mostra que 32,6% dels joves d’entre 14 i 16 anys estan convençuts de què hi ha coses d’homes i dones, o que un 30% creu que l’atenció dels fills depèn de la dona. Són dades preocupants perquè pertanyen a una franja d’edat de joves que han viscut a l’escola la igualtat de sexe i perquè, suposadament, viuen en una societat més igualitària. L’estudi constata que encara hi ha estereotips típics de la dècada dels 70. Hi ha molts motius per reflexionar, i segurament els esforços que es fan des de les institucions necessiten també de la participació de les famílies, doncs sovint els joves adopten models que veuen a les llars. El que està clar és que la societat no es pot permetre que la violència –física i psicològica– continuï present en la convivència entre persones.